TEMA 9- Política i legislació de l'educació. Pacte social per a l'educació

Com a introducció cal tenir constància d’aquests conceptes:

Pel que fa a la qualitat es un concepte dels més abstractes, és immens, perquè en cada experiència que fas és diferent, cadascuna aporta la seva qualitat.

D’altra banda hi ha l’educació, és un concepte implícit. Es un tema concret però té concrecions múltiples, per tant també és abstracte.

L’escola és una la institució que alhora ha de contribuir per a la educació però la educació a través de la família es d’una manera natural i l’escola s’inventa per a la instrucció. 

Pot ser una empresa però és molt més que una empresa. Hi ha tot un conjunt de valors que la gent comparteix. (D’aquí la paraula institut). Les persones tenen unes finalitats comuns com per exemple guanyar diners, però aquestes, les persones, fan escola.

Un exemple de institució són les esglésies que en teoria comparteixen uns valors, anar cap a la fe i no pas guanyar diners arrel d’aquests valors. L’establiment de cadascuna seria els diferents edificis de la institució.

La relació pedagògica es va fer des de les escoles privades (decroly, etc..) Freinet en canvi és va centrar per l’escola pública.

A Catalunya gràcies a la mancomunitat, Primo de rivera, va dir que la república i la generalitat de la república, van néixer aquests edificis, posant-hi la millor institucions.

ESCOLA PERE VILA

<><><><><>  <> <><><><> <><><><>

Añadir leyenda

Manuel Ainaud ideà també el Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona (1922), gràcies al qual va formar i triar els mestres que fomentèsin l'esperit de la nova pedagogia als grups escolars. "A través d'aquest organisme Manuel Ainaud emprengué la seva obra a favor d'unes escoles noves. En col·laboració amb l'arquitecte Josep Goday, que projectà uns excel·lents edificis, i, entre els anys 1917 i 1934, creà un conjunt d'escoles que ràpidament adquiriren un prestigi internacional: els grups Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Milà i Fontanals i Ramon Llull i les escoles del Bosc, del Mar, del Guinardó, de la Farigola i de Vil·la Joana". 

Aquest projecte, recollit al llibre "Les construccions escolars de Barcelona", editat el desembre de 1921 per l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, va ser aturat durant la dictadura del general Primo de Rivera. Manuel Ainaud fou destituït, però, caiguda la dictadura, fou reposat en el seu càrrec (1930) i novament emprengué la tasca interrompuda, que continuà fins al final de la seva vida.

http://xtec.cat/escolaperevila/escola/perevilahistoria.htm

Per tant tots aquests procediments poden induir també a una mala educació, ja sigui per la falta de qualitat, participació de l’individu amb l’ambient, entre d’altres.

La qualitat de l’educació: preocupació retòrica

La societat es preocupa per una educació de qualitat i els mestres ho volen fer bé. Però els mestres públics “s’apalaquen” en una rutina i les mestres de privada també. Per tant pot ser per un interès, tot i que no s’ha de generalitzar.

El límit respecte a la qualitat, és un concepte bastant abstracte, és a dir, considero que cada individu té la seva percepció, la seva manera de veure les coses en funció de les seves experiències viscudes i observades, per tant des del seu punt de vista. L’escola ha d’estar “actualitzada” al seu context històric i si en aquell moment l’oferta i la realitat social està més avançada que l’escola, aquesta és queda totalment fora.

Considero i fent una reflexió que si a l’aula hi continuen desenvolupant pràctiques que no s’ajusten a la societat, a les necessitats dels alumnes, ni en la societat de masses com avui dia (Ordinadors, Xarxes, pissarres digitals, etc)

Pegadogia i participació: per una educació de qualitat

La particpiació és una altre de les perspectives per obtenir una bona educació; una educació de qualitat. 

Per vendre una bona pegadogia ha de ser pegadogia amb fonaments científics, principis educatius i sistema pedagògic.

 Escola Catalana

Fer de mestre no es una tasca fàcil.

La línea dominant es que els nens siguin científics, observadors com a l’escola roure gros. Un altre cas d’escola on predomina la base científica, observadora és l’escola Miquel Martí i Pol que vaig visitar. És una escola totalment activa, tot ho porten a la pràctica. Això provoca que cada alumne fomenti la seva autonomia, atenent a l’atenció a la diversitat, i així depenent del ritme de cadascun poden potenciar aprenentatges

Legislació i educació

Pel que fa a la legislació respecte a l’educació, lo important a l’escola son els alumnes a infantil els pares els hi acompanyen, fan entrevistes amb les famílies i l’escola però en secundaria els mestres no haurien de parlar amb els pares sinó agafar al nen i parlar amb ell directament i veure els problemes per a solucionar-ho. Tot i que és evident que l’escola i la família han d’anar a una.

Hi ha massa llei, és a dir, els centres han de ser autònoms per a prendre decisions. Han de ser organitzatives i pedagògiques. Aquesta autonomia és necessària per a que així cada centre tingui el seu plantejament en compliment de les seves finalitats.

Considero que està molt bé que existeixen lleis, existeix el sistema polític que és qui pren les decisions per al currículum però desprès cada centre pot decidir com fer-ho, el ritme i en definitiva adaptar-ho a cada infant. 

LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (de Catalunya)

<<Les raons educatives es fonamenten en la necessitat de millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica i obligatòria, d'estimular la continuïtat dels estudiants en l'etapa d'educació postobligatòria i d'adequar-se als requeriments de la societat del coneixement.>>

http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm

Infància

Per últim cal remarar sobre els drets dels infants.

Existeix una convenció sobre els drets de l’infant. Estem coberts per els drets dels infants fins als 18 ANYS!!! Han de ser escoltats i el professor te bones idees però sempre s’ha d’escoltar als infants i ajudar-los a acostumar-los a parlar, pensar i d’aquesta manera que diguin el que pensen.

En definitva tot i que els infants (0-18 anys) tenen uns drets, com a mestres hem de saber escoltar-los, que parlin, que explorin d'aquesta manera hi ha haurà una evolució molt enriquidora.

És important recordar que s’ha fet aquesta llei per destacar els drets (llei de Catalunya), però per altre banda s’ha de respectar als govenrs triats.
Hi ha dues contràries: els tradicionals i els progressistes. Tots dos poden viure el mateix context històric, l’únic que els progressistes volen adaptar l’educació a l’actualitat i els tradicionals per exemple no volen canviar (teoria, etc). Per altra banda amb l'existència de l'equitat, vol dir igualtat d’oportunitats. L’escola ha de donar suport per aquelles famílies que no s’ho poden permetre.

“Una escola equitativa pot ser excel·lent però una escola excel·lent no pot ser equitativa”.