domingo, 22 de enero de 2012

L'ASSETJAMENT ESCOLAR

INSTITUCIÓ ESCOLAR L’ESCOLA SÚNION. 1974

El sistema pedagògic d’aquesta escola es basa en quatre elements, que estan interrelacionats:el grup natural, l'horari canviant, el projecte didàctic i, fnalment, el paper dels professors. 

Els alumnes de cada curs s’organitzen en grups naturals, aquests grups consten d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.


Les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre

La metodologia didàctica es basa en tres principis:

- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.

- la motivació i recursos: des d’un clima de confança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.

- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.
El mestre és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes.

Per tant aquesta escola el que pretén és fonamentar una escola participativa, d’una societat tant canviant i d’aquesta manera fomentar els valors d’aprenentatge, personals, entre d’altres.

Pep Costa Pau (de l’escola Súnion) va  dir:


·         Partir del grup d’amics, es a dir, del grup d’iguals. Hi havia el grup natural que tenia responsabilitats. Treballar sempre junts, treball en equip.

·         1982 disposaven d’audiovisuals. Estudi per a que els alumnes poguessin muntar, gravar.


No només es un valor d’aprenentatge si no que té un valor d’educació personal.

Es recomanable que en l’edat dels 8-10 anys posar vídeos per exemple una pel·lícula on hi ha una nena que a causa d’un accidents atropellada. Amb aquesta seqüència que hi ha un accident, es molt interessant perquè fas que el nen que esta veient aquesta film fa que ell no ho faci.

Així els infants queden immunitatzats ja que tot i que sigui la ficció aprenen valors. D’aquesta manera fan una construcció personal. 

No es el mateix l’avarícia (tot per a mí) que l’ambició (aconseguir fites, metes però amb el grup).


La jornada DIM: Grups voluntaris que comparteixen experiències. 


Com tots sabem L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones.

Per tant aquest assetjament escolar es tot maltractament tant físic o psicològic continu que rep una persona per part d’una altre o un col·lectiu. Aquestes persones es comporten cruelment amb d’altres amb l’únic objectiu de sotmetre’l, humiliar-lo, ferir-lo, entre d’altres. Tots aquests fets si a més tenen una repetició continua (burles, agressions) provoquen que el infant que les esta patint estigui exclòs i marginat de la societat. Nosaltres com a mestres hem d’estar ALERTA per observar si es pateix assetjament a l’aula i si es així intervenir.






TEMA 13- Centres amb sistema pedagògic propi

Cada centre ha de ser un sistema. La institució escolar, aquella on hi ha uns valors compartits.
La institució escolar és una realització pedagògica amb:

·         Bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), però la pedagogia no és explicar sinó tot el que comporta el disseny, inventar el sistema, diríem com l’escola de Freinet. Els pedagogs han de ser inventors!

·         Ha de ser una intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)

·         Organització comú (administració, economia, gestió de personal.


Sistema amb consistència interna i adequació externa (aprenem una cosa però desprès ens hem de habituar al context on es realitza).

Lo important és que el sistema encaixi amb tot el que comporta.

Cal que tinguem presents:

·         aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX, està bé però sempre tenint en compte l’actualitat.

·          marc de la política i legislació en una societat. Hi ha moltes lleis però l’infant ha de ser escoltat, valorat, però també  l’hem d’exigir.

·         necessitats generals dels ciutadans. No trobem la manera d’una necessitat en general sinó que cadascun va a la seva.

·         necessitats particulars de grups socials o d'alumnes. Immigració, ètnia gitana.

Tot aquest apartat és el que fins ara hem anat veient.

Convé tenir un model mental clar, es a dir, exactament el que volem fer.
Un model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural. Sortir fora de l’escola, experimentar, observar. 
 

Les comunitats d’aprenentatge

Com a projecte el que pretén és la transformació de l’entorn ja que vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i líquida, molt canvis.

Es tracta d’implicar a l’entorn, a les famílies perquè millorin aquestes, les escoles i el barri. Ex. Baixes expectatives socials.

L’objectiu és que tots els nens tinguin èxit vinguin don vinguin, tinguin la realitat que tingui i de com sigui.

Què és?
No nomes es centra en l’escola sinó és un projecte que intenta que mentre es transforma l’escola i el treball conjunt amb les famílies acabi transformant l’escola però també tot el barri, per així aconseguir l’èxit.

La participació no és fàcil, es una participació de presa de decisions conjunta, evidentment cadascun aporta els argument de la seva professió. Ex. Aportacions de millores a les classes o dir-nos coses de com fer les classes.

La participació cansa, perquè no pots fer sempre el que vols

La participació costa, perquè es una negació, perquè arribar a decisions conjuntes pot ser molt difícil. Haurem d’estar disposats a les diferents situacions i aprendre dels errors.

La participació no s’improvisa, s’ha de pensar, buscar els canals per a que tothom trobi el seu lloc, que les persones es sentin acollides per a que la participació sigui real i eficient.

Per tant és un projecte basat  en l'aprenentatge igualitari amb la participació i implicació de tota la comunitat (escola, familiars, alumnes, voluntaris, entitats...) per crear un espai d'educació integral, obert al territori, que fomenti els llaços entre els mateixos alumnes, entre l'escola i el seu entorn.


Projecte Educatiu Institucional  o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

·          Anàlisi de context: On som? 

·         Trets d'identitat : Qui som?

·          Finalitats i grans objectius: Què pretenem?

·          Estructura organitzativa: Com ens organitzem?

·          Funcionament efectiu: Com en va?

Tota escola té l’obligació de tenir un PEC, obert a tothom per a que ho tinguin a la seva disposició i no “amagats” com ho tenen molts centres. Ha de ser un projecte iniciatiu per al centre, és a dir, no ha de ser copiat per altres centres sinó propi.


Xarxes d’escoles lliures

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.


Explora sistemes pedagògics, aquests o d'altres. Observa que n'hi ha que expliquen el sistema o projecte.


L’escola Miquel Martí i Pol és una escola lliure, que sigui d’una manera més activa ja que  tot ho porten a la pràctica. Això provoca que cada alumne fomenti la seva autonomia, atenent a l’atenció a la diversitat, i així depenent del ritme de cadascun poden potenciar aprenentatges reflexius (Provinent de les pròpies experiències d’una manera individual, amb el suport de la mestra, com per exemple “som artistes”), funcionals ( que els coneixements que hagin adquirit els infants poder aplicar-ho en altres moments “som actrius i actors”,)  i de caràcter significatiu (Tot el que els infants aprenen ha de ser d’una manera que hi hagi una assimilació i no una memorització ja que no serveix per res). Tots tres conceptes van relacionats amb els ambients per a que d’aquesta manera es puguin potenciar. 

Els projectes d’escola serveixen per a que tota l’escola treballi un tema en comú, com per exemple van fer la Geganta Leonor, tots els cursos es barregen, hi participen les famílies per a la realització d’aquest projecte.



Programa “aprender en casa”

Ho recolza el Govern d'Argentina. S'accepta en els USA i en França.

 A Espanya s'identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats... però cada vegada sembla més difícil, no avancem.

A España la escolarització és obligatòria (com ja he dit anteriorment) si no portes al teu fill, major de 6 anys, la inspecció et pot enviar a la policia a casa. Els polítics s’apropien del dret a la llibertat de l’educació lliurant-la-hi a l'Estat. . En canvi a Finlàndia l’escolarització no és obligatòria i l’aprenentatge es pot fer des de casa sense cap problema. Curiosament els informes realitzats segons el sistema finlandès, resulta ser el millor sistema educatiu.

Avui dia hi ha pares que no estan del tot conforme respecte el funcionament que tenen les escoles,  per aquesta raó, volen impartir l’ensenyament des de casa “homeschooling”. En el nostre país hi ha moltes famílies que ho practiquen però tot i que no està molt legalitzat no arriba a ser il·legal, i això comporta a que no hi hagi una resposta institucional envers a la societat.


L'Associació per la Lliure Educació agrupa a famílies i individus que creuen que l'educació en la llar és una opció responsable i adequada per als fills.

El que pretén aquesta associació és que a Espanya es tingui la mateixa legalitat de la qual gaudeix l'Educació en la Llar en altres països de la Unió Europea i d’Amèrica.

Es vol una educació en un ambient diferent envoltat d’iguals.

Vivim en una societat amb molts canvis sociològics on l’entorn ha perdut el seu paper de transmissor de valors, disciplina, moral. S’ha d’impartir una educació que permeti adquirir competències per a ser uns ciutadans responsables, en un món tant líquid i canviant. Hem de ser capaços de gestionar els conflictes personals, etc.

En definitiva ja sigui una educació impartida des de la llar, des de l’escola, sigui don sigui, ha de ser per a tothom, amb una equitat i una verdadera qualitat.



sábado, 21 de enero de 2012

TEMA 12 - LA PEDAGOGIA COM A SISTEMA

Tota la societat a d’aconseguir una eficàcia i fomentar valors de responsabilitat sobre tot per a la infància. Per aquesta raó ha d’existir un pacte social.

Educació comunicativa

En el món de l’educació ens trobem amb aquests tres àmbits:

·         Acció: Renovació pedagògica, ajustar l¡acció als alumnes

·         Decisió: uns han de decidir el mínim per a ensenyar.

·         Pensament: s’ha de pensar, s’ha de recercar les maneres d’ensenyar en la actualitat d’aquell moment. Els mestres han de renovar la pedagogia dia rere dia. Com per exemple avui dia la utilizació del ordinador igual que Freinet va utilitzar la impremta.


Innovacions educatives: A diferencia de la renovació pedagògica, les innovacions educatives és renovar, és poc a poc, dia a dia canviar la manera de treballar, veient les necessitats dels alumnes, les seves possibilitats, que són totalment diferents uns amb d’altres i les innovacions són les que venen de fora de l’escola com per exemple la salut.

Un clar exemple seria si els nens estan mal alimentats consideren que s’ha de treballar des de l’escola, això sorgeix perquè el sistema falla.


Això es el triangle de la recerca perduda. 

Uns pensen en l’educació, d’altres la decideixen (quin currículum, la direcció s’escollirà d’aquesta manera, les oposicions seran així) i finalment a l’escola hi ha el mestre “amb el guix” es a dir tot es fa com poden.

Hem d’aconseguir lligar les tres coses l’acció, decisió i bon pensament.


Si fem una visió anys enrere podem veure com els següents autors remarquen:

Montesori: crear condicions perquè el nen pugui fer el seu desenvolupament. L’educador segueix a l’infant.

Decroly: globalització,socialització, associació, observació per això es diu mètode “camí”.

Freinet: Sistema pedagògic. En quin mon vivim o incorporem en l’educació. 



L’escola es com una fàbrica hi ha unes entrades i unes sortides, es un sistema pedagògic que ha d’estar ben compensat perquè si falla alguna cosa ja no funciona.





ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL

 El nucli

Entre els professors i els alumnes és molt important que tinguin una bona interacció entre ells. Es important el currículum però sense deixar de banda la comunicació.

Com a mestre hem de conèixer als alumnes i el professor ha de processar aquesta informació mitjançant el comportament de l’alumne (si escolta música, les coses que els interessa) per tan hem de conèixer l’alumne real que tenim a l’aula. Com per exemple la utilització de la televisió per aportar coneixements de l’actualitat.


Pot provocar un canvi d’interessos. Amb el procés que faci el professor, la manera d’actuar, entre d’altres, farà que l’alumne connecti o no a l’aula. Es pot canviar el comportament gràcies a la intervenció del professor, per tant es important veure els interessos i no enfonsar. 



Un bon mestre seria aquell que amb els alumnes que més els hi costa es sentin interessats per l’aprenentatge.


Aprenem adquirir coneixement per viure, no la de masses sinó hem d’aconseguir que els infants no només es centrin en l’examen sinó que tinguin una visió més àmplia que adquireixin coneixements.

Es tracta de connectar perquè necessitem gent que pensi i donar una educació personalitzada.


Els dos motors del sistema son el mestre i l’alumne. No es ni el pressupost ni la política que son necessària.


El mestre es una unitat psicofísica, social i cultural, equilibrat (no et sentis insultat per un infant) perquè com a mestre actues amb raó i pensament i l’infant no, ell en principi no actua amb tanta raó com pot actuar el mestre.


L’alumne tot i que també es una unitat psicofísica, social i cultural, però està en un procés de construcció: estabilitat-desestabilitat. Ex. Els dibuixos dels Simpson estan bé, és intel·ligent, s’utilitza una crítica de la societat, però no està be que ho veien els nens, són menors. Em d’assegurar que vagi aprenent amb moments actius, calmats, en definitiva que es conegui i si veu alguna cosa que no correspongui a la seva edat perquè li pot resultar xocant, nosaltres com adults els hi hem d’explicar.



Segons Wallon, l’educació es emocional amb voluntat d’aprendre. A partir d’una educació emocional l’alumne tindrà la voluntat d’aprendre però si no té cap gana de fer-ho li costarà molt.

Cada mestre treballa en equip i no sol, és a dir, tot es basa en una pràctica reflexiva i en un equip humà professional.



Pràctica reflexiva en equip humà professional. La solució que tenim els docents es que no treballem sols, sinó en equip, treballem en xarxa.

Treballar en xarxa significa totes les persones que treballen sobre un mateix infant, es treballa conjuntament per optimitzar recursos i entre tots ajudar d’una manera més eficaç i ràpida una situació de conflicte. Dintre d’aquest grup tothom te la seva funció específica. No es pretén trepitjar un amb l’altre sinó posar-se d’acord per a trobar solucions conjuntes i es vehicularà cadascun en el seu terreny. Per exemple seguiment de l’alimentació d’un infant l’aplicació serà de l’escola però la solució al problema haurà sigut conjunta amb altres agents.



Multidisciplinari: On hi ha diferents àmbit per a buscar solucions. Reunions  que fem a les activitats on hi ha el mestre, el pedagog, etc.

Interdisciplinari: més d’una disciplina: mestre d’educació física, musica, tutora, tots parlen i es posen d’acord



Escola comunicativa com a escola de comunicació de masses.

Freinet: feia servir tots els mitjans. En pedagogia dissenya el programari pedagògic (software)

Avui en dia hem d’incorporar els sistemes que hi ha en la actualitat tenint en compte la moda, el consumisme, les noves tendències i com això s’incorpora al currículum.


Hem de començar amb l’experiència.

Corresponsabilitat educativa: No es un compromís de la família amb l’escola sinó que cal tota la “tribu” per a una bona educació família, escola i molt més, es a dir, tothom, tota la ciutat.

Avui dia especialment d’aquesta ciutat que ha d’educar hem de tenir en compte els mitjans de comunicació.


L’escola és una mediació, una fàbrica, on es donen diferents processos. En aquest cas l’escola té unes entrades i sortides, és un sistema pedagògic, on hem de fer modificacions per a que les coses funcionin, ha d’estar ben compensat, i si falla una cosa, ja està descompensat. Veiem diferents punts a tenir en compte.

Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos
en l'educació de la infància



La carta de compromís educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu.
Aquesta Carta neix amb la intenció de facilitar la participació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i de compartir alguns aspectes del projecte educatiu que cada centre escolar té o hauria de tenir com a referent principal. Aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.

Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat

No és un document imprescindible ni la clau de solució de tots els problemes del sistema però si el fet de signar-lo totes dues parts ajuda a que hi hagi una intenció de que tots hi vagin cap a la mateixa trajectòria



Xarxes d’escoles verdes

El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, van iniciar el 1998 el Programa Escoles Verdes.

Aquestes escoles tenen el compromís de poder fomentar dins del currículum educatiu el fet d’incorporar un tracte amb el medi sostenible com per exemple estalvi de l’aigua, reciclatge, disposar d’un hort al centre, tenir un coneixement de l’entorn i tot i així si es pot implicar tota la comunitat educativa (escola, famílies, barri...) millor.


Xarxes d’escoles Òmnium

Treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya.


Hi ha d’altres també d’importants com:

·         Xarxes d’escola Europea



·         Programes educatius internacionals / Comenius regio Conference 2011

TEMA 11 - ESCOLA INCLUSIVA

Una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva, que no exclou a ningú,  és una escola on poden aprendre tots junts, alumnes diferents.


L’escola com a tal és un sistema inventat per resoldre necessitats concretes de l’escola moderna. Necessitaven gent formada per una necessitat de la industria, canvi del camp a la ciutat i no podia col·laborar en el model econòmic perquè necessitaven formació.
La paraula exclusió diu qui queda dins i fora del sistema. Les escoles no es un fenomen natural sinó que sorgeix per unes necessitats d’organització social i econòmica.

Segons la declaració universal dels drets deia (1990): tota persona té dret a una educació i que l’ensenyament superior serà igual per a tots.
 D’altra banda els Estats han de garantir la igualtat a primària, secundària i als estudis superiors. (1993).

I evidentment no podem deixar de banda la declaració de Salamanca (Juny de 1994)
Aquesta conferència tracta la inclusivitat I diu:
·         Cap nen pot ser considerat ineducable.
·         L’educació es un bé que tots tenim dret
·         Els objectius que han de aconseguir els nens i nenes han de ser iguals per a tots. Tots els nens i nenes en algun moment del seu aprenentatge que necessiten NEE se’ls haurà d’ajudar. Classificació dels trastorns. Trastorns de l’aprenentatge són infants que perfectament són autònoms, es relacionen però els hi costa aprendre.


Per tant si som una escola inclusiva hem d’oferir els recursos necessaris, incloure infants a l’escola i no oferir-los els recursos és una manera de excloure. 

Cal tenir en compte d’altres aspectes com la EPT (2000-2001), és a dir, una educació per a tothom, vinguem don vinguem, siguem com siguem i finalment l’any 2005 la creació de la convenció de les nacions unides per a les discapacitats.



La EPT declara 6 objectius primordials en base a l’educació per a tothom.

1-    Atenció i educació de la primera infància, és a dir, fomentar la salut i lluitar contra la fam. 

2-    Ensenyament primari universal. Un objectiu frustrat.

3-    Aprenentatge de joves i adults. Adquisició de competències per afrontar un món en ràpida evolució.

4-    Desatenció de l’alfabetització dels adults en les polítiques d’educació, en les polítiques d’educació en frena els progressos.

5-    Paritat i igualtat entre els sexes. La necessitat de superar un conjunt de desavantatges. Les desigualtats obstaculitzen els progressos.

6-    Qualitat de l’educació, les desigualtats obstaculitzen els progressos.



La inclusió és un concepte pedagògic que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. Es refereix a, Que farem?Com ens organitzarem? (escola, mestres, aules) per avançar per una bona educació per a tots i afecta a tots els nens i mestres i a tots els sistemes escolars.

Ha d’existir una transmissió cultural (valors ètic, socials i culturals, espai de socialització escola i família han d’anar junts).

Considero que hem d’estar alerta perquè l’administració (L’ESTAT) fa aquestes normes per a que tots tinguin els mateixos drets però alhora les condicions socials econòmiques i culturals de les famílies son realment diferenciadores. Per un banda uns models homogenis i un entorn amb molta diversitat.

·         Els infants han de rebre la mateixa qualitat, quantitat i equitat en educació. Oferir un aprenentatge significatiu igual per a tothom.

·         La diversitat s’ha d’utilitzar com un recurs per ajudar a tots

·         És un procés per trobar millores formes per a respondre a les diversitat

·         Identificació i eliminació de les barreres d’aprenentatge

·         La inclusió busca la presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat.



Cal considerar que hi ha dos formes de veure la inclusivitat:

-       Mirada retrospectiva: tots es centra en l’alumne. Tots les mateixes coses. Ef. Fer tot la mateixa activitat. Igualtat d’oportunitats amb l’accés a l’escola. Oferir a tots el mateix.

-       La prospectiva, l’equitat no es donar a tots el mateix sino donar a tots el que necessita, i haurem donar diferent, si un té menys darem més  i si un té molt li donarem menys.



Models educatius davant la diversitat de l’alumnat.

Característiques individuals que importen a l’hora d’interactuar i aprendre.


·         Estils organitzatius: les diferents configuracions dels centres educatius.

·         Aspectes culturals: valoració que fem de les diferències i la diversitat humana en totes les seves manifestacions

·         Dimensions ideològiques: Funció social de l’educació escolar i el paper del que és públic i privat en la recerca d’una educació de qualitat i equitat.





Atenció a la diversitat (promoure la inclusió)

Totes les persones som úniques i transferibles no hi ha ningú igual però tenim coses en comú i coses que ens diferencien.


-       Hem d’adequar les respostes educatives a la pluralitats de necessitats de tots i cada un dels alumnes, per a què aconsegueixin els objectius educatius proposats (diversitat d’objectius per a respondre a les necessitats) i de conèixer molt be als infants i les seves necessitats, individualització de l’ensenyament, per tant ensenyaments adaptatius.



-       Pràctiques pedagògiques dirigides a afavorir l’equitació d’oportunitats de l’alumnat en desavantatge. Compensar les desigualtats i pal·liar les desavantatges. Adaptacions curriculars, aules per a nens amb certes dificultats.



Com per exemple el més freqüent és quan ens fixem en els nen que tenen situacions de desavantatge com bé es fa amb els nens discapacitats.




Diferents perspectives d’inclusió

·         Discapacitat i les “NEE”

Si som una escola inclusiva hem d’oferir recursos, incloure infants i no infants a l’escola i no oferir-los els recursos és una manera de excloure.

Per tant una NEE és quan s’ha de modificar el currículum perquè el nen pugui assolir el seu màxim desenvolupament. Les NEE es poden presentar per deficiències físiques, sensorials, socials o en nens d’un entorn desafavorit que poden tenir risc de fracàs escolar.

·         Exclusions disciplinàries

Es dona més a secundaria. Un recurs “ si un s’ha portat malament et vas a casa tres dies” per tant es van despenjant de l’aula i van introduint d’exclusions.

·         Grups vulnerables a l’exclusió

La formació ha de ser universal però tots no arribem. L’escola esta pensada per les famílies academicistes, família que te llibres, que llegeixen, la importància a la cultura s’assembla a la importància que li donen a l’escola. Per tant els seus fills tenen uns valors que són molt similars.
Hi ha unes fases, veiem com en el pas del temps canvien i veiem diferents conceptes com: l’exclusió (cercle que és la societat o l’escola uns estan a dins uns altres fora), la segregació (tots els que estan fora el ajuntem però segueixen estan fora) la integració (estan dins per es segueixen diferenciant i , per últim la inclusió; tot per tothom no hi ha diferències).




Hi ha tres tipus de marginació:

1.    Exclusió total. Tots aquells que avui dia no han arribat a una formació mínima o que no domini certa tecnologia. Tot un muntatge social que si un no ho domina està exclosa. Ex. No tenir ESO.

2.    Exclusió per abandonament: dintre del sistema s’ha abandonat  el camí que fa tothom però li han ofert altres camins (tallers..)

3.    Exclusió marginació educativa de diferents itineraris (un pot tenir el certificat i un el graduat de L’ESO.



Promoció d’una escola per a tothom

Hem de pensar nous coneixement i noves maneres de treballar, que serveixin per ajudar al desenvolupament.

A tots els nens siguin quin siguin els punts de partida la capacitat de pensar. L’escola no es l’únic lloc on s’aprèn. I els entorns també son llocs d’aprenentatge. L’entorn, ciutat, escola són factors d’aprenentatge i dins l’escola de quina manera les treballem perquè tots les nens puguin desenv. la seva capacitat. L’única manera és treballar en equip. Les escoles ens hem d’obrir a la participació de tots.


Un mestre ha de ser reflexiu (pensar el que fa, perquè, com); de millorar en tot el que pugui; capaç de revisar els seus valors i actituds. No utilitzar el llenguatge despectiu ex. Vas tan brut com un gitano, treballes com un negre ( i a classe tens nens gitanos i negres). Educació per a tothom



La diversitat no és vista com un problema que cal superar, sinó com un recurs per ajudar a l’aprenentatge de tothom La inclusió és un procés per trobar millors formes, cada cop més adequades, de respondre a la diversitat. La inclusió s’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres en l’aprenentatge i la participació que pugui trobar l’alumnat. La inclusió busca la presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat. La inclusió es fixa també, de forma especial, en aquells grups d’alumnat amb risc de marginació i d’exclusió més gran.
La inclusió implica reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques a les escoles per respondre a la diversitat del seu entorn.



La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa. Per parlar de discapacitat intel·lectual ha d’estar per sota de 70 i ha de produir problemes adaptatius. Habitualment les discapacitats intel·lectuals significatives es detecten en els primers anys de vida (2-3 anys).



L’objectiu de l’educació especial es aconseguir un desenvolupament màxim de les capacitats de les persones, i que desenvolupin globalment la seva personalitat. Amb l’educació especial també es preparen a aquests nens i nenes per la seva incorporació en la societat. És important que participin en la vida laboral i en la societat i d’aquesta manera que puguin ser el més autònoms possibles.


Centres d’EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)



La USEE: És una Unitat de Suport d’Educació Especial a alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en Centres d’educació especial. Hi ha escoles com la de Miquel Martí i Pol (escola ordinària) que disposen d’un equip de la USEE per tal de que els infants amb alguna discapacitat es sentin integrats i totalment inclosos.

Les aules USEE, es composen d’unes aules amb cinc o sis nens, no més per a que sigui una atenció més individualitzada (amb NEE), van certes hores a la setmana a aquestes aules i en moments determinats, però que d’altres hores comparteixen l’aula amb la resta de companys. Quan és fan grans passen a centres més de caràcter especialitzat.


Objectius de la USEE:

1.Contribuir a mantenir i millorar els coneixements , habilitats i hàbits adquirits i assolir-ne de nous des d’una perspectiva motivadora i funcional.

2.Ajudar l’alumne a valorar l’esforç i la superació de les dificultats.

3.Facilitar l’assoliment dels hàbits de treball i autonomia personal necessaris per desenvolupar-se a la vida adulta.

4.Afavorir l’establiment d’unes relacions socials efectives i adequades.

5. Proporcionar-li estratègies perquè resolgui els problemes de la vida quotidiana.

6.Fomentar-li habilitats relacionades amb l’entorn laboral i professional.


Educació terapèutica


L’educació terapèutica es basa en un conjunt d’activitats per gestionar malalties cròniques. Està destinada a ajudar tant als alumnes com als familiars, per tal de millorar la qualitat de vida.


A través de la pedagogia terapèutica es pretén desenvolupar al màxim les possibilitats de cada alumnes, des dels hàbits més bàsics d’autonomia personal fins a arribar a les seves capacitats intel·lectuals màximes per assolir una veritable educació integral. 

Amb l’educació terapèutica s’aconsegueix millorar la salut i benestar , es proporciona reforç pedagògic, s’afavoreixen les pautes d’actuació comuns, i que l’alumne aconsegueixi autonomia per integrar-se a la societat.



Ensenyament pluringüe

Aquí a Catalunya i segons la LEC cal tenir en compte no només el context del centre, l’organització i els seus objectius sinó també el projecte lingüístic. Segons l’Article 14 projecte lingüístic defensa que :



1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d’haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

b) El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes



Alumnat nouvingut


Com ja sabem un tema actual és la escolarització dels fills dels immigrants.

Això ha fet que hi hagin molts canvis en la societat.

Aquests nens se’ls hi ha d’afegir en el Pla d’acollida i integració com a primer objectius, ja que el centre ho té en el currículum establert per a tot l’alumnat.



Però no només ha de tenir un Pla d’acollida sinó facilitar l’acompanyament de l’alumnat i de la seva família en l’arribada a una societat i a una cultura completament nova.



Dins del centre una de les eines que poden contribuir a tenir un èxit d’acollida i integració del infant és l’aula d’acollida, que es té de referència com un entorn per a treballar i així hi ha una atenció més immediata.

Això fa que aquests canvis es tinguin en compte dins del currículum i de la metodologia del centre i així garantir l’aprenentatge com la llengua, per exemple.


En definitiva tots hem de fer escola i que aquesta sigui totalment inclusiva, una educació per a tothom (infants i adults) que sigui equitativa i qualitativa independentment don vinguis, com siguis.

 
<<Gordon Porter defensa que l'escola és "un espai de vida" en què tots han de tenir cabuda i participació>>.