Educació comunicativa
En el món de l’educació ens trobem amb aquests tres àmbits:
· Acció: Renovació pedagògica, ajustar l¡acció als alumnes
· Decisió: uns han de decidir el mínim per a ensenyar.
· Pensament: s’ha de pensar, s’ha de recercar les maneres d’ensenyar en la actualitat d’aquell moment. Els mestres han de renovar la pedagogia dia rere dia. Com per exemple avui dia la utilizació del ordinador igual que Freinet va utilitzar la impremta.
Innovacions educatives: A diferencia de la renovació pedagògica, les innovacions educatives és renovar, és poc a poc, dia a dia canviar la manera de treballar, veient les necessitats dels alumnes, les seves possibilitats, que són totalment diferents uns amb d’altres i les innovacions són les que venen de fora de l’escola com per exemple la salut.
Un clar exemple seria si els nens estan mal alimentats consideren que s’ha de treballar des de l’escola, això sorgeix perquè el sistema falla.
Això es el triangle de la recerca perduda.
Uns pensen en l’educació, d’altres la decideixen (quin currículum, la direcció s’escollirà d’aquesta manera, les oposicions seran així) i finalment a l’escola hi ha el mestre “amb el guix” es a dir tot es fa com poden.
Hem d’aconseguir lligar les tres coses l’acció, decisió i bon pensament.
Si fem una visió anys enrere podem veure com els següents autors remarquen:
Montesori: crear condicions perquè el nen pugui fer el seu desenvolupament. L’educador segueix a l’infant.
Decroly: globalització,socialització, associació, observació per això es diu mètode “camí”.
Freinet: Sistema pedagògic. En quin mon vivim o incorporem en l’educació.
L’escola es com una fàbrica hi ha unes entrades i unes sortides, es un sistema pedagògic que ha d’estar ben compensat perquè si falla alguna cosa ja no funciona.
ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL
Entre els professors i els alumnes és molt important que tinguin una bona interacció entre ells. Es important el currículum però sense deixar de banda la comunicació.
Com a mestre hem de conèixer als alumnes i el professor ha de processar aquesta informació mitjançant el comportament de l’alumne (si escolta música, les coses que els interessa) per tan hem de conèixer l’alumne real que tenim a l’aula. Com per exemple la utilització de la televisió per aportar coneixements de l’actualitat.
Un bon mestre seria aquell que amb els alumnes que més els hi costa es sentin interessats per l’aprenentatge.
Aprenem adquirir coneixement per viure, no la de masses sinó hem d’aconseguir que els infants no només es centrin en l’examen sinó que tinguin una visió més àmplia que adquireixin coneixements.
Es tracta de connectar perquè necessitem gent que pensi i donar una educació personalitzada.
Els dos motors del sistema son el mestre i l’alumne. No es ni el pressupost ni la política que son necessària.
El mestre es una unitat psicofísica, social i cultural, equilibrat (no et sentis insultat per un infant) perquè com a mestre actues amb raó i pensament i l’infant no, ell en principi no actua amb tanta raó com pot actuar el mestre.
L’alumne tot i que també es una unitat psicofísica, social i cultural, però està en un procés de construcció: estabilitat-desestabilitat. Ex. Els dibuixos dels Simpson estan bé, és intel·ligent, s’utilitza una crítica de la societat, però no està be que ho veien els nens, són menors. Em d’assegurar que vagi aprenent amb moments actius, calmats, en definitiva que es conegui i si veu alguna cosa que no correspongui a la seva edat perquè li pot resultar xocant, nosaltres com adults els hi hem d’explicar.
Segons Wallon, l’educació es emocional amb voluntat d’aprendre. A partir d’una educació emocional l’alumne tindrà la voluntat d’aprendre però si no té cap gana de fer-ho li costarà molt.
Cada mestre treballa en equip i no sol, és a dir, tot es basa en una pràctica reflexiva i en un equip humà professional.
Pràctica reflexiva en equip humà professional. La solució que tenim els docents es que no treballem sols, sinó en equip, treballem en xarxa.
Treballar en xarxa significa totes les persones que treballen sobre un mateix infant, es treballa conjuntament per optimitzar recursos i entre tots ajudar d’una manera més eficaç i ràpida una situació de conflicte. Dintre d’aquest grup tothom te la seva funció específica. No es pretén trepitjar un amb l’altre sinó posar-se d’acord per a trobar solucions conjuntes i es vehicularà cadascun en el seu terreny. Per exemple seguiment de l’alimentació d’un infant l’aplicació serà de l’escola però la solució al problema haurà sigut conjunta amb altres agents.
Multidisciplinari: On hi ha diferents àmbit per a buscar solucions. Reunions que fem a les activitats on hi ha el mestre, el pedagog, etc.
Interdisciplinari: més d’una disciplina: mestre d’educació física, musica, tutora, tots parlen i es posen d’acord
Escola comunicativa com a escola de comunicació de masses.
Freinet: feia servir tots els mitjans. En pedagogia dissenya el programari pedagògic (software)
Avui en dia hem d’incorporar els sistemes que hi ha en la actualitat tenint en compte la moda, el consumisme, les noves tendències i com això s’incorpora al currículum.
Hem de començar amb l’experiència.
Corresponsabilitat educativa: No es un compromís de la família amb l’escola sinó que cal tota la “tribu” per a una bona educació família, escola i molt més, es a dir, tothom, tota la ciutat.
Avui dia especialment d’aquesta ciutat que ha d’educar hem de tenir en compte els mitjans de comunicació.
L’escola és una mediació, una fàbrica, on es donen diferents processos. En aquest cas l’escola té unes entrades i sortides, és un sistema pedagògic, on hem de fer modificacions per a que les coses funcionin, ha d’estar ben compensat, i si falla una cosa, ja està descompensat. Veiem diferents punts a tenir en compte.
Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos
en l'educació de la infància
en l'educació de la infància
La carta de compromís educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu.
Aquesta Carta neix amb la intenció de facilitar la participació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i de compartir alguns aspectes del projecte educatiu que cada centre escolar té o hauria de tenir com a referent principal. Aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat
No és un document imprescindible ni la clau de solució de tots els problemes del sistema però si el fet de signar-lo totes dues parts ajuda a que hi hagi una intenció de que tots hi vagin cap a la mateixa trajectòria
Xarxes d’escoles verdes
El Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, van iniciar el 1998 el Programa Escoles Verdes.
Aquestes escoles tenen el compromís de poder fomentar dins del currículum educatiu el fet d’incorporar un tracte amb el medi sostenible com per exemple estalvi de l’aigua, reciclatge, disposar d’un hort al centre, tenir un coneixement de l’entorn i tot i així si es pot implicar tota la comunitat educativa (escola, famílies, barri...) millor.
Xarxes d’escoles Òmnium
Treballa per la promoció i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya.
Hi ha d’altres també d’importants com:
· Xarxes d’escola Europea
· Programes educatius internacionals / Comenius regio Conference 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario