miércoles, 21 de diciembre de 2011

Educació activa, renovació pedagògica i diferents corrents o sistemes pedagògics

Visita d’observació pedagògica a l’escola:
Miquel Martí i Pol                                         






Observació de l’escenari escolar on es produeix l’ensenyament-aprenentatge (aula, pati, gimnàs, lloc d’experienntació…)

Totes les aules de referència, de cada grup, disposen dels recursos necessaris per a poder realitzar les matèries corresponents, com ordinadors on poden fer per exemple geometria, eines per a realitzar les tasques (colors, llapis, gomes, etc) Carpetes on individualment agafen la fitxa que els hi correspon fer de cada matèria, una pissarra, cadires i taules.
La distribució d’aquestes aules la fan entre els alumnes i les mestres al començament del curs, per tant busquen la millor manera de situar aquestes per a que les dinàmiques de grup siguin més properes.

Al gimnàs té doble funció, la d’un gimnàs, on aquest espai serveix per a desenvolupar la psicomotricitat i disposen del material adient per a realitzar des de tasques més mogudes a més relaxants, amb la utilització de pilotes, matalassos (material de psicomotricitat), bancs, espatlleres, gomes elàstiques, miralls, etc. Una sèrie de materials que tenen una diversitat metodològica en funció de la mestra. D’aquí cal destacar que disposa d’una habitació per a guardar tot el material. I l’altre funció que té aquest espai és la de teatre, ja que, té un escenari per a fer actuacions, representacions,etc.  A més aquest lloc té una gran il·luminació gràcies a unes amplies finestres en una part i a l’altre banda unes més petitones, però en definitiva hi ha molta il·luminació, cosa que això els hi afavoreix molt.

La Biblioteca dividida en dues parts: audiovisual, per a poder veure pel·lícules, documentals i la zona per a poder llegir llibres, revistes, contes. Potser aquest aula no té molta il·luminació natural ja que, només disposa d’una finestra i pot ser necessitaria més per a poder fer una lectura més àgil.

Els  passadissos són blaus amb tonalitats blanquines i tot decorat per treballs realitzats pels infants. Cal dir que en moltes ocasions quan fan intercanvi d’alumnes per edats, (primer de primària amb P4, per exemple) deixen les portes obertes de les aules i es van canviant, per tant veus nens que van d’una classe a l’altre.

En mig de l’edifici de l’escola hi ha tot un finestral on hi entra molta llum natural amb un petit jardí, per tant aporta molta il·luminació.
Un altre tret característic que vam observar és que quan els infants arriben a l’escola i en els acomiadaments ho acompanyen amb música per a relacionar-ho d’una manera que quan sona és l’hora de marxar a casa o d’arribar al centre escolar.

Pel que fa les aules d’experimentació, o més bé, aules d’ambients, estan equipades segons el tema a tractar,  i classificats en:
 L’ambient “Som actrius i actors”, tenen el material necessari per a poder fer representacions, com disfresses, una tarima per a poder actuar, dvd’s per a escoltar contes, miralls per a poder observar-se, pentinar-se, un tocador per a representar perruqueria, un petit escenari per a realitzar titelles i cal destacar que no tenen taules ni cadires.
L’altre ambient que vam veure va ser “construïm”, una aula per a aprendre a ser creatius, utilitzaven material adient per a la construcció com tubs de cartró de paper de wàter,miralls, fusta, i en aquesta aula tampoc tenen taules ni cadires però si una petita taula per fer les construccions. En aquest ambient pot intervenir la família per a ajudar.
Un altre ambient és “Experimentem”. En aquesta aula hi havia una diversitat de materials molt diferents i dividida en tres parts, una casa de fusta dins de l’aula, feta per les famílies conjuntament amb l’escola, on dins d’aquesta està plena de llums de diferents colors, mides i d’aquesta manera fan una observació i alhora poden experimentar ells mateixos amb aquestes llums. Una altre part disposava de materials com aliments (farina, pasta) i així fan la construcció de mandales pel que ens van argumentar i la tercera part una zona d’aigua per a poder experimentar amb diferents objectes com les xeringues on emmagatzemaven l’aigua i d’altres objectes que poden estar interactuant amb l’aigua. El que sí que cal destacar és que tenien una fregona per a quan esquitxi l’aigua ells mateixos ho netegen per tant els hi crea un certa autonomia.
L’ambient “Som artistes”, és una aula amb molts colors, ja que, es l’aula de la pintura, per tant tenen moltes classes de pintures, colors, fang, una sèrie d’eines per a poder deixar la imaginació en mans dels infants i poder gaudir de la creativitat d’una manera artística. Tenen cadires per a cadascun i taules compartides per a 6 persones. També té pissarra.
Hi ha també els ambients “d’anglès”, “Cliquem” i de “música” però per desgràcia només ens vam poder quedar a les portes d’entrar-hi i no les vam poder veure.
Totes aquestes aules d’experimentació són petites degut a que es realitzen en petits grups.

Els següents espais no ens ho van mostrar però les vull comentar perquè les considero de gran importància, ja que, he estat treballant en aquesta escola. Del pati, no puc afegir gran cosa perquè és molt igualitari a la resta d’escoles, però hi ha un tret característic que pot ser el diferencia de la resta de centres com l’hort que tenen a la seva disponibilitat. Ells mateixos fan les plantacions, tracten amb el medi, com s’han de cuidar les collites, etc.

I l’altre és el menjador, també amb molta il·luminació, disposa de cuina pròpia i de cuiner, i tot està decorat segons el centre d’interès hi hagi en aquell moment, el curs passat si no recordo malament va ser “viatgem per el món” per tant estava tot decorat amb els diferents països i aquest any tracta de del món de la pel·lícula.

Com a conclusió de la part observada, considero que totes les aules estan molt bé il·luminades, disposen d’unes eines adequades i els recursos necessaris al seu abast. Cal dir que no utilitzen llibres com la resta d’escoles, ja que se’ls hi faciliten les fitxes i per els ambients no hi fa falta.



Ambient de relació educativa i comunicació entre companys, entre mestre/a i alumnes

Aquest centre té molt en compte la interacció amb la família constantment, per tant la participació familiar en l’escola és vital.
La manera de treballar d’aquesta escola fa que siguin tots molt participatius uns als altres.
Els mestres o els mestres de suport, evidentment sempre estan presents però alhora de realitzar les activitats més específiques (habilitats lingüístiques i matemàtiques) l’alumne agafa la seva fitxa i comença a fer-ho d’una manera individual, una vegada l’infant hagi finalitzat la pràctica ell mateix es farà la correcció i la mestra ho revisarà i faran el  seguiment corresponent.

La relació entre companys de mestres, des del punt de vista observable es pot apreciar un ambient molt treballador, molt aplicat per a la seva feina amb molta dedicació i constància, ja que, la metodologia d’aquest centre implica un esforç diari. El projecte curricular ho tenen en compte, però partint des del interès de l’infant, per tant no està previst el temari de la classe, per dir-ho d’una manera i això suposa una preparació constant i diària per tant molt participativa i sense comunicació no es podria aconseguir.
Pel que fa a la relació entre els alumnes, a l’hora de fer els ambients o el projecte d’escola, fan una barreja de tots els cursos, per exemple els de P3 amb cinquè de primària, els de P5 amb primer de primària, d’aquesta manera es poden ajudar uns als altres.

Als grans els hi fa més responsables i als petits a tenir més autonomia gràcies a l’observació que tenen respecte amb els més grans i els vulguin imitar. Per tant no és necessariament que els infants de 4 anys es relacionin amb els nens de 4 anys sinó amb més grans o més petits i d’aquesta manera poder interactuar i aprendre i valorar d’altres conceptes i valors diferents.




Iniciatives i realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educatives a la societat actual. Descripció+valoració.

Pel que fa la metodologia que utilitza l’escola Miquel Martí i Pol per a que sigui d’una manera més activa és que tot ho porten a la pràctica. Això provoca que cada alumne fomenti la seva autonomia, atenent a l’atenció a la diversitat, i així depenent del ritme de cadascun poden potenciar aprenentatges reflexius (Provinent de les pròpies experiències d’una manera individual, amb el suport de la mestra, com per exemple “som artistes”), funcionals ( que els coneixements que hagin adquirit els infants poder aplicar-ho en altres moments “som actrius i actors”,)  i de caràcter significatiu (Tot el que els infants aprenen ha de ser d’una manera que hi hagi una assimilació i no una memorització ja que no serveix per res). Tots tres conceptes van relacionats amb els ambients per a que d’aquesta manera es puguin potenciar.

L’escola utilitza tant les àrees més específiques, anomenades habilitats lingüístiques i matemàtics, un treball més sistemàtic, però que alhora ho fan d’una manera pràctica també, per exemple vam veure com a la classe de matemàtiques els de primer i segon de primària la fan d’una manera més experimentada com taps d’ampolles amb números, etc.
Pel que fa als ambients és una de les parts més fonamentals i que fa que sigui un tret tant característic d’aquesta escola. Pot ser des de fora sembla que no adquireixen aprenentatges però per exemple a l’aula de “som actrius i actors” poden treballar el història a través de les disfresses d’una època determinada, per exemple. Per tant no tan sols és jugar o experimentar sinó alhora treballar diferents coneixements, aprenentatges, conceptes d’una manera més lúdica i que per a ells els hi resulta més motivador, ja que no només es treballen conceptes més teòrics sinó d’altres valors com la comunicació amb d’altres, participar-hi, ser creatiu i sense cap inhibició. A més tots els alumnes del centre disposen d’un quadern on el porten a casa i d’aquesta manera veuen tota l’evolució, que van aprenent i van explicant les seves vivències, per aquesta raó no tenen àlbums, com fan la majoria d’escoles. 

Una altre metodologia que utilitzen són els projectes d’aula. Aquests fan que es globalitzi tot l’aprenentatge amb investigacions, recerca que fan els alumnes, alhora d’escollir un tema a tractar, i d’aquesta manera interactuen amb el grup i si el tema escollit pot ser eficient o no., D’aquesta manera fomenten  la motivació i la creativitat. Un exemple que ens va explicar una de les mestres va ser que al començament del curs totes les classes plantegen la distribució de l’aula per a que resulti  millor, més còmode per a tots i a totes. Els alumnes de sisè i proposat per la mestre els hi va proposar que fessin un “croquis” de com volien que estigues l’aula, explicar el perquè i els avantatges i inconvenients i finalment com ha sigut la seva experiència. En aquest projecte és pot treballar tant les matemàtiques per a poder fer el croquis, com la geometria, entre d’altres.

Els projectes d’escola serveixen per a que tota l’escola treballi un tema en comú, com ens van explicar que van fer la Geganta Leonor, tots els cursos es barregen, hi participen les famílies per a la realització d’aquest projecte, per aquesta raó no fan les festes tradicionals, com el Nadal, el Carnaval, sinó festes pròpies tenint en compte sempre treballar conceptes més educatius. Consideren que fora de l’escola ja tenen prou per a les celebracions més tradicionals i veuen oportú treballar tots junts amb un centre d’interès comú i el més important que la família pot ser participativa.

Està molt bé el fet de que la família s’integri en els projectes d’escola i que els tinguin en compte. El fet de tenir els diferents ambients fa que els alumnes fomentin la seva creativitat, motivació i a través d’aquestes fan un aprenentatge d’una manera més natural. El fet de que es barregin un grup amb un altre considero que és de gran importància, ja que, d’aquesta manera, poden aprendre uns dels altres. El fet d’haver estat treballant en aquesta escola l’observació que s’ha fet ha sigut d’una manera més profunditzada, m’hagi aportat d’altres aspectes que desconeixia i per tant són de gran importància. M’agrada molt la metodologia que utilitza aquesta escola, per la manera de treballar, ensenyar, la implicació que tenen tots/es per a la feina i no tant teòrica i memorístic que es poden trobar en altres centres.


Posteriorment convé fer un contrast entre l’experiència escolar pròpia (quan érem infants d’aquesta edat), reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que són necessàries per a l’enseyament-aprenentage dels infants d’avui.

El que és evident es que l’ensenyament que s’imparteix avui dia en aquestes escoles fomenta molt la creativitat, el ser participatius gràcies al contacte directe amb l’experiència, per tant un aprenentatge molt més vivencial.

La meva experiència escolar considero que ha sigut massa teòrica on els moments d’experiència eren nuls. Se’ls hi donava molta importància als llibres i el més proper a una pràctica era fer un exercici relacionat amb el temari mitjançant el llibre o fitxes i no relacionar-ho per exemple amb la vida quotidiana. No ens barrejàvem amb altres cursos cosa que és molt important fer-ho, només estàvem amb els companys de la nostra mateixa edat. No valoraven el fet de que l’aprenentatge sigui d’una manera més dinàmic, més natural sinó més enfocat a la memorització i l’aprenentatge de coneixements d’una manera més mecànica. L’única pràctica que teníem més proper al que s’imparteix en aquestes escoles era plàstica o música, per tant la resta era tot a través de teoria. La família no era molt participativa amb el centre per a fer activitats.

Nosaltres constantment fèiem proves d’avaluació cosa que en aquetes escoles és fan mitjançant l’observació i no les fan. No el considero de tanta importància en aquestes edats, ja que, es poden avaluar d’una altre manera. L’únic que considero que sí que és important és que  quan sortim al món exterior quasi tot funciona mitjançant proves avaluables ja sigui per a poder accedir a un treball, a d’altres estudis superiors.

Un altre aspecte que treballen és “Pensem en verd” que tracta de treballar aspectes que en la societat no els tenen del tot assimilitats i poder així ajudar al medi ambient. Un exemple d’aquest projecte va ser mitjançant l’estudi que es va realitzar a l’escola de quin era l’esmorzar que portaven els alumnes, es va apreciar que menjaven molt productes de brioixeria per tant van fer que almenys un dia a la setmana es portes fruita. L’altre exemple que ens van dir va ser en els entrepans no utilitzar paper d’alumini sinó portar carmanyola. D’aquesta manera aprenen a reciclar i a cuidar al medi ambient.

Relacionat amb l’esmorzar un aspecte a valorar és que no ho fan al pati, sinó a l’aula, ja que, consideren que són dos aspectes diferents. El fet de menjar s’ha de fer assegut a la cadira, d’una manera tranquil·la, en canvi anar al pati suposa jugar, córrer. Nosaltres l’esmorzar o fèiem al pati, cosa que la mestra desconeixia si ho havíem portat, si ens el menjàvem, i el fet de fer-ho a l’aula d’una manera més tranquil·la considero que és de gran importància en aquest procés, tot i que s’ha de dir que encara hi ha escoles que fan l’esmorzar al pati jugant

Nosaltres també celebràvem les festes tradicionals com el Nadal, el carnestoltes, la castanyada,   tot i que potser ens hi dedicàvem massa hores en aquestes festes, està molt bé treballar alguna sessió i d’aquesta manera treballar diferents cultures, i per exemple  en escoles com el Miquel Martí i Pol que no són participatius d’aquestes festes tan tradicional perquè consideren que fora de casa ja les practiquen i ho enfoquen més a realitzar les seves festivitats pròpies del centre que són més educatives.

Tot i que tota metodologia té els seus avantatges i inconvenients m’hagués agradat molt  poder accedir a una escola com el Miquel Martí i Pol, ja que, el fet d’aprendre d’una manera més activa, per a fer un aprenentatge més vivencial i alhora lúdic per a tothom.  

RECEPCIÓ D’EXPLICACIONS I ENTREVISTA              
Les entrevistes van ser explicades per el director Ramón i la cap d’estudi Feli, a més de les mestres de les aules que es van mostrar molt receptives i col·laboradores.

jueves, 8 de diciembre de 2011

TEMA 8- PENSAMENT CONTEMPORANI (Paradigmes científics i corrents filosòfics)



Paradigmes Científics

Un paradigma és un <<exemple>> o <<model>>. En l'àmbit científic, religiós o en un altre context epistemològic és utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories, és a dir, la forma de visualitzar i interpretar els diferents conceptes, esquemes del comportament en totes les etapes de la humanitat des de la vessant psicològica i filosòfica i que influeix en el desenvolupament de les diferents societats.
 
Aquest concepte també avarca l’àmbit de la psicologia referint-se a accepcions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.  

En definitiva els paradigmes ens porten a una globalització, és a dir, des de lo local s’ha de veure la globalitat i viceversa i la epistolmologia ens aporta un coneixement de les diferents cultures. Per tant hi ha una llibertat de paraula (pensament) i el paradigma serà el model que ajuda a entendre’l.
 
Els paradigmes científics són:
 
·         Racional-positivista orientat als resultats
     Hi ha aspectes que si que es poden aprendre amb precisió (per exemple el dia concret que comencen les estacions) però això no et dona sentit a la vida sinó hem de tenir una percepció de la vida, de la realitat i hem de ser conscients.
 
·         Hermenèutic interpretatiu, de la realitat subjectiva.
      Existeix tota una dimensió interpretativa, ja que, segons el que percep cada persona com per exemple la temperatura, si fa 28º la sensació de més calor a més fred cada individu o interpretarà en funció del dia i ho pot apreciar d’una manera o d’una altre, per tant pot  ser tant objectiva com subjectiva. Un llibre antic es pot interpretar diferent avui que anteriorment.  
·         Sociocrític, orientat al canvi social: no estan en contra de l’interpretatiu, el que es vol son models per al canvi social, per tant més enfocat cap al canvi social, transformar la societat.
 
·         Emergent o de la complexitat: un altre paradigma que comença a sortir. L’educació permet que els fills dels treballadors puguin anar a la universitat i puguin estudiar. No es pot arribar a aquest paradigma sinó hi  ha experiència i entendre la diversitat de la religió, cultural, etc.


CORRENTS FILOSÓFICS

De la modernitat a la postmodernitat

 Viure el present, amb un sentit de pau. Hem de ser capaços  d’imaginar partir de les imatges gràcies a la creativitat humana.
Neoliberalisme, utilitarisme, ecologia, sostenibilitat:

 L’ utilitarisme beneficia a tots i el neoliberalisme mira per el bé de cadascú.

Pel que fa als conceptes ecològics no només és ciència sinó una opció per al manteniment de la societat. 

Comunitarisme, feminisme:

El feminisme s’ha contraposat al masclisme, època de doctrina on les dones han sigut esclaves. Hem de trobar la igualtat entre aquests dos conceptes i de perquè, com,  hem de viure cadascun.


PERSONA I SOCIETAT
 
Hem de tenir consciència de que ha d’haver una cosmovisió, un sentit de la vida, és a dir, a qui i com eduquem per tant hem de deixar obertes les finalitats de la vida.

És evident que hi ha una diversitat de religions però també acceptant la laïcitat. Pel que fa a la secularitat és acceptar els principis del il·lustrats, acceptant a  cadascun i que cada un tingui els seus valors, has de fer ben fetes les coses de cada dia, les relacions amb les persones que vius

I respecte al Consum/consumisme, la persona es mou segons el consum i tenint en compte que vivim en una societat que estem marcats per el consumisme pel fet de ser una societat capitalista, per tant comprem en funció de tot allò que necessitem.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

TEMA 7- ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL

SOCIETAT TECNOLÒGICA, D'INFORMACIÓ DIGITAL DE MASSES DE CONSUM I DE DIVERSITATS CULTURAL I DE SENTIT.

INTRODUCCIÓ

Avui dia tothom pertany a l'àrea digital; les noves tecnologies, per tant ha hagut un canvi, una evolució en la societat. Tot esta organitzat amb tecnologia en la nova era. Un clar exemple en la societat d'avui en dia són els aeroports, tot i que estan volant d'un destí cap a un altre hi ha uns mecanismes que ens diuen el que trigaran en arribar a l'aeroport, per tant tot esta programat tecnologicament.
Malgrat la crisi que estem patint avui dia, s'ofereixen diferents productes o serveis per a comprar i vendre, és el que anomenem societat de masses i de consum. Això ens portarà a una societat completament CAPITALISTA.
Finalment pel que fa a la diversitat cultural, ja sigui per els diferents colors de la pell en funció del territori on visquis, les diferents llengües que hi ha arreu del món.

Pel que fa al sentit, es referix al sentit de la vida, ja sigui àmbit religiós o no, un sentit més democràctic on tothom té els seus propis pensaments, valors, entre d'altres.


1. Aldea global i mitjans de comunicació de masses






Marshall MacLuhan: "El mitjà és el missatge"

Va ser un fundador dels estudis sobre els mitjans de comunicació. Durant els anys 60 i 70 va fundar l'aldea global un terme que va servir per a descriure les comunicacions que poden mantenir la humanitat a escala global gràcies a aquests medis de comunicació.
Marshall tracta, entre d'altres:






  •  El aula sin muros (1964)
 Fa referència a que no s'aprèn tot dins de l'aula o de l'escola sinó que s'aprèn molt per tot    arreu. Avui dia les noves teconologies són utilitzades com a insutrment per als docents ja sigui les pissarres digitals, els ordinadors, etc. Cal dir que hi ha molta informació que la rebem a través de la premsa, les pel·lícules, la televisió, la ràdio i l'internet són majors que la instrucció i els textos de l'escola, per tant el fet d'utilitzar llibres a les aules cada vegada hi ha menys per tant l'ensenyament ha derrocat els propis murs.
L'escola oberta va més enllà dels murs amb un contacte amb la nova tecnologia.

  • La Galaxia Gutemberg (1969).
Per a Marshall el fet de l'invent de la impremta no només es basa en escriure o llegir, sinó saber veure la realitat i que hi ha situacions que són inacceptables com la gent torturada, el maltractament infantil, etc.
Cal dir que la impremta va fer necessària la lecutra i les escoles van decidir crear-les per a ensenyar a llegir, escriure, comptar.


  • Aldea global (1979)
Per últim pel que fa a l'aldea global es referix a que no existeixen tribus d'origen, sense fronteres entre països, tots som iguals i estem barrejats. Per tant ens fa reflexionar de que al món no hi ha fronteres sinó que reben una informació a tot el planeta incloses les emociones i on engloba tot el canvi envers la civilització. Es diferencien en tres estats: Tribal, destribalitzat, retribalitzat.



2. Educació i mitjans de comunicació de masses



A través de les religions es manaven normes per tot (com rentar-se, com comportar-se, etc.). Es fonamenta el capitalisme.

En el procés d'homonització hi ha una funció més global, més centrart en el procés de la humanitat.
Cal dir que en tot aquest procés hi ha un mètode analògic, és a dir, comparar una cosa amb l'altre, en general la semblança que s'observa.
 A partir d'aquí es va observar el següent:

Durant el S. V a.c, la cultura es va separant de la religió i esta enfocat cap a una funció al coneixement, és a dir, la cultura pot donar un alt nivell de coneixement.  


Cap al S. XVII (pensament de Comenius) tot i que ell era religiós, explica que un s'ha de formar, aprendre llengües a llegir, independentment de la religió que tingui cadascun. A través de l'educació, poder arribar a la formació i després d'un bon procès d'aprenentatge es pot obtenir la formació.

Ja en el S. XX, amb la comunicació amb la resta, gràcies a l'aparició de la ràdio, la televisió i la resta de mitjans de comunicació ha anant evoluionant. Necessitem fer les dues coses, tant la cultura com l'educació però sense deixar de banda la comunicació. La gent pot sentir, escoltar tot el que passava a través de la ràdio, les guerres i en general, totes les notícies. Començaven per la ràdio, van passar amb la televisió i després el cinema. Per tant es pot apreciar un gran canvi, una evolució.

La informació que ens aporta tots aquests mitjans de comunicació si es té una formació aportarà coneixement.  Per exemple veure la televisió. Segons el teu coneixement t'aportarà més o menys informació. Per tant si observem el gràfic d'amunt podem apreciar com tot està relacionat tant la informació, com la formació i el coneixement.


Cal dir que cadascun ha d'entendre el sentit de la vida, ha de trobar la seva saviesa.
Existeixen tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relacions (contacte amb l'exterior). Tot això en els animals unicel·lulars es dóna tot junt. Unicel·lulars fa referència a que estan constituïts per una sola cèl·lula. Per tant amb relació respecta el gràfic anteriorment explicat seria:
Cultura    =     nutrició
Eudcació  =     respiració
Comunicació =  relació                                 


Per tant si tenim una formació adquirida, tota la informació que ens arribi aportarà un coneixement.                                                             
No hem de deixar de banda d’altres aspectos com la semiótica, que estudia el sistema de signes relacionat amb el llenguatge i la mediologia estudia com es transmet el significat, tenint en compte la cultura, el coneixement.


LES TRES FUNCIONS SOCIALS ESPECIALITZADES

Régis Debray va ser un filòsof i escriptor francès (1940) provinent d'una família burgesa adinerada. Es va doctorar en la escola Superior i on més tard impartiria classes. Fou un seguidor del marxisme i amic de Fidel Castro i Ernesto Che Guevara.
La seva primera obra va ser "Revolució en la revolució". A partir de les tres primeres van ser en defensa dels grups guerrillers, als quals va aconsellar que s'integressin en la classe camperola. Aquest pensament va ser un model per als marxistes i esquerrans de l'època.
En aquesta època va començar la seva carrera política en el Partit Socialista francès i va ser nomenat assessor de polítiques exteriors per al Tercer Món.

Régis Debray  finalment va decidir allunyar-se de la política definitivament per les diferències ideològiques que mantenia amb l’ex president François Mitterrand i va marxar del país.
A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar en l'elaboració d'una teoria general sobre la transmissió cultural i dels mitjans de comunicació, per tant més relacionat amb la mediología).



MEDIACIÓ EDUCADORA

Pel que fa les bases científiques a la pedagogia de la mediació educadora, s’entén com un procés mitificador de masses, és a dir, tothom parla d’allò mateix. Com per exemple el jugador del Barça el Messi tothom l'idealitza.
  • Percepció denotativa, fa referència allò que et presenten amb imatges per exemple i segons com es presenta el tema es dóna una percepció diferent, ja que, la mateixa informació es pot donar amb unes denotacions ( a favor o en contra) que fan canviar el context totalment.
  • Sensació connotativa, es refereix a la part que entra per via emotiva, la racional i aquesta serà connotativa, ja que, és aquell conjunt de significats que els associem en funció de la nostra percepció, per tant dependrà de la persona.
  • Expressió estereotip, és aquella que reprodueix les coses sense premeditació, és a dir, sense pensar. Amb l’estereotip personal i amb unes sensacions concretes, per tant seran aquelles que “enganxen”.

 

PROCÉS EDUCADOR DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES

 Com es pot apreciar al dibuix tot el procés de la comunicació de masses hi ha la percepció, la sensació i l’expressió.
 
Podem trobar dos relacions un és de tipus emotiu i l’altre compartida, és a dir, tothom ha d’explicar el que sent amb una expressió, ja que es tracta d’una cosa emotiva i tots tenim dret a opinar coses diferents.
Pel que fa la raó crítica, introdueix raonament i segons si es comparteix valors culturals, socials etc. Per tant aportarà informació. Com per exemple fer una cosa molt provocativa retirar-la i desprès té més èxit com els videoclips.
I pel que fa l’expressió creativa  segons la percepció i sensació cridarà o no l’atenció com l’exemple de “Hola, soy Edu feliz Navidad”.




CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR: SEYMOUR PAPERT

Seymour Papert fou un pioner de la intel·ligència artificial. Va ser un científic, matemàtic i educador. Va treballar durant 4 anys amb Piaget.
Seymour va establir el construccionisme a partir del constructivisme de Piaget i gràcies aquest concepte va inventar el desenvolupament del llenguatge de programació Logo (1968).

Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació amb ordinadors i d’aquesta manera construir els seus coneixements.

Aquesta eina s’utilitza per al desenvolupament de les matemàtiques i arrel d’aquí va construir la Tortuga de logo” , d’aquesta manera els infants puguin resoldre els seus dubtes, per tant va ser i és una proposta intel·ligent per a un bon desenvolupament i que fa que sigui molt interessant per als infants i alhora activitat tant personal i treball en equip.
 

Com ja sabem i fent referència als aspectes anteriors construccionisme no té el mateix significant que el constructivisme. El constructivisme afirma el coneixement de totes les coses com un procés mental de l’individu i que va desenvolupant de manera que va obtenint informació i alhora interactua amb el seu entorn, per tant és l’estructura mental individual a causa de d’aquesta interacció amb el mitjà.

I pel que fa al construccionisme de Seymour Papert destaca la importància de l’acció, és a dir, allò més important i per a que es produeixi l’aprenentatge, el coneixement ha de ser construït per l’infant i que aprèn a través de l’acció i per tant no simplement es pot transmetre.

En definitiva es pot jugar, experimentar, fer enginyeria, interactuar amb l’infant d’una manera participativa i autònoma.
 


 
CONSTRUIR L'APRENENTATGE PERSONAL, NO ACUMULAR DADES
 

Gran preocupació resultats escolars. Treballem que tot alumne tingui un interes personal (eduard clapered) un coneixement de si mateix.
Primerament un infant ha de tenir un interès personal i estigui motivat, per tant per a poder arribar al segon nivell el rendiment personal ha d’haver una motivació aportant una funcionalitat que capti l’atenció. El rendiment personal aporta més exigència per tant una eficiència. Si es dóna un interès i un rendiment personal adequat podrà arribar al tercer nivell, el nivell d’aprenentatge.
Com ja sabem, això requereix un esforç per part de l’infant i que aquest ho ha de fer d’una manera autònoma. I per finalitzar el quart nivell creativitat d’aprenentatge, aquesta última té com a objectiu provocar un entusiasme a l’infant i que servirà per a concloure la construcció de l’aprenentatge personal.


El rendiment personal. Aquest té més exigència i si fa el màxim de les seves possibilitats podra arribar a un nivell d'aprenentatge, requerix un esforç per part de l'infant però aquest ha de sortir sol, per ell mateix i no separar per nivells fins on arribi.



 
PEDAGOGIA NARRATIVA. D’HOMER A TOLSTOI: Kieran Egan
León Tolstoi va ser un (1828) novel·lista rus àmpliament considerat com un dels més grans escriptors d'occident i de la literatura mundial va ser pensador social i moral, dedicat a la narrativa realista.
Després de veure la contradicció de la seva vida quotidiana amb la seva ideologia, Tolsti va decidir deixar els luxes i barrejar-se amb els camperols , on ell va viure des de que era petit. Va fundar en el llogaret una escola per als fills dels camperols i es va fer el seu professor, autor i editor dels llibres de text que estudiaven. Impartia mòduls de gimnàstica i preferia el jardí per fer classes. Va crear per a això una pedagogia llibertària els principis de la qual instruïen en el respecte a ells mateixos i als seus semblants.
Aportació de tres velles idees:
-       Socialització (Homer)
-       Veritat (Platon)
-       Naturalisme (Rousseau)
I una idea nova:
-      Recapitulació (Vigotski)


Kieran Egan
Professor de ciències i de l’educació va introduir la lectura narrativa a l’educació, relats per a motivar el gust per la ciència. El que pretenia era un aprenentatge amb el cos, sensibilitat motriu.
Va introduir la lectura narrativa i relats per motivar el gust per la ciència. La ciència comença amb fórmules molt grans. Una manera seria a la classe, el laboratori o com aquest tema la narrativa explicant-ho.
Per Kieran cada vegada s’aprèn les paraules a partir de les imatges. Lo important per tant, serà imaginar imatges i aquesta transformació ens facilitarà per a transmetre la pel·lícula i o traspassar-ho en paraules. Per llegir, s’ha d’imaginar i els infants s’han de ficar en el paper.


Un exemple seria si dibuixem un cotxe i escrivim cotxe, quan veiem per escrit aquesta paraula veurem el dibuix mentalment, per tant alhora d’explicar un conte o de llegir s’ha d’arribar a una imaginació i que els infants es facin la pel·lícula quan estan llegint.
Hi ha dos estils de lectura, la fantasia i la vivencial. Potser a un infant que no té suficient nivell o no li agrada la fantasia prefereix una història més vivencial “més real”.
 Aquestes lectures també poden ser curtes o llargues en funció de l’edat de l’infant, ja que, si li donem un text per exemple massa llarg i no correspon a la seva edat potser perdrà el fil de l’historia i necessitarà dedicar-hi més de tes o quatre dies.
En definitiva hem de trobar una flexibilitat en diferents estils de lectura i mica en mica fer lectures més llargues, i d’aquesta manera que entengui el que està llegint sense tornar a començar.
Partint d’aquesta base Kieran explica comprensió al llarg de la vida, primer es compren la vida per el cos (Piaget, Vigotski) aprenentatge amb el cos, sensibilitat motriu.
Les concepcions es divideixen en:
  1. Mítica: L’infant depenent del que vegi a la televisió pot tenir idees diferents i es pot sentir desorientat. Per aquesta raó es trenca la consciència mítica, perquè el que diguin els pares o els mestres esta ben, ja que protegeixen. Veure la televisió sols pot crear modelatge inadequat com per exemple els dibuixos Chin Chan. El nen per tant ha de tenir aquesta confiança mítica amb els adults i de mostrar que li ajudem i li ensenyem.
  2. Romàntica. Centrar més cap als 11 o 12 anys. S’ha de tenir una idea romàntica, ajuda a viure i fa créixer. Per tant hem de fomentar el romanticisme ja sigui a partir de pel·lícules, històries, etc.  
  3. Filosòfica: Part que et fa sortir de la romàntica però que et porta a les teories, a l’aprenentatge. Engloba tot el debat del coneixement, una passió per viatjar, com per exemple a Grècia no fer circuit, sinó veure la part pobre i rica i veure com viu la gent, per tant aprendre coses noves.
  4. Irònica i somàtica: Centra més cap als 40 i 50 anys. Si no tenim una certa ironia podem arribar a tenir una depressió, per tant s’ha d’evitar aquestes situacions