Miquel Martí i Pol
Observació de l’escenari escolar on es produeix l’ensenyament-aprenentatge (aula, pati, gimnàs, lloc d’experienntació…)
Totes les aules de referència, de cada grup, disposen dels recursos necessaris per a poder realitzar les matèries corresponents, com ordinadors on poden fer per exemple geometria, eines per a realitzar les tasques (colors, llapis, gomes, etc) Carpetes on individualment agafen la fitxa que els hi correspon fer de cada matèria, una pissarra, cadires i taules.
La distribució d’aquestes aules la fan entre els alumnes i les mestres al començament del curs, per tant busquen la millor manera de situar aquestes per a que les dinàmiques de grup siguin més properes.
Al gimnàs té doble funció, la d’un gimnàs, on aquest espai serveix per a desenvolupar la psicomotricitat i disposen del material adient per a realitzar des de tasques més mogudes a més relaxants, amb la utilització de pilotes, matalassos (material de psicomotricitat), bancs, espatlleres, gomes elàstiques, miralls, etc. Una sèrie de materials que tenen una diversitat metodològica en funció de la mestra. D’aquí cal destacar que disposa d’una habitació per a guardar tot el material. I l’altre funció que té aquest espai és la de teatre, ja que, té un escenari per a fer actuacions, representacions,etc. A més aquest lloc té una gran il·luminació gràcies a unes amplies finestres en una part i a l’altre banda unes més petitones, però en definitiva hi ha molta il·luminació, cosa que això els hi afavoreix molt.
La Biblioteca dividida en dues parts: audiovisual, per a poder veure pel·lícules, documentals i la zona per a poder llegir llibres, revistes, contes. Potser aquest aula no té molta il·luminació natural ja que, només disposa d’una finestra i pot ser necessitaria més per a poder fer una lectura més àgil.
Els passadissos són blaus amb tonalitats blanquines i tot decorat per treballs realitzats pels infants. Cal dir que en moltes ocasions quan fan intercanvi d’alumnes per edats, (primer de primària amb P4, per exemple) deixen les portes obertes de les aules i es van canviant, per tant veus nens que van d’una classe a l’altre.
En mig de l’edifici de l’escola hi ha tot un finestral on hi entra molta llum natural amb un petit jardí, per tant aporta molta il·luminació.
Un altre tret característic que vam observar és que quan els infants arriben a l’escola i en els acomiadaments ho acompanyen amb música per a relacionar-ho d’una manera que quan sona és l’hora de marxar a casa o d’arribar al centre escolar.
Pel que fa les aules d’experimentació, o més bé, aules d’ambients, estan equipades segons el tema a tractar, i classificats en:
L’ambient “Som actrius i actors”, tenen el material necessari per a poder fer representacions, com disfresses, una tarima per a poder actuar, dvd’s per a escoltar contes, miralls per a poder observar-se, pentinar-se, un tocador per a representar perruqueria, un petit escenari per a realitzar titelles i cal destacar que no tenen taules ni cadires.
L’altre ambient que vam veure va ser “construïm”, una aula per a aprendre a ser creatius, utilitzaven material adient per a la construcció com tubs de cartró de paper de wàter,miralls, fusta, i en aquesta aula tampoc tenen taules ni cadires però si una petita taula per fer les construccions. En aquest ambient pot intervenir la família per a ajudar.
Un altre ambient és “Experimentem”. En aquesta aula hi havia una diversitat de materials molt diferents i dividida en tres parts, una casa de fusta dins de l’aula, feta per les famílies conjuntament amb l’escola, on dins d’aquesta està plena de llums de diferents colors, mides i d’aquesta manera fan una observació i alhora poden experimentar ells mateixos amb aquestes llums. Una altre part disposava de materials com aliments (farina, pasta) i així fan la construcció de mandales pel que ens van argumentar i la tercera part una zona d’aigua per a poder experimentar amb diferents objectes com les xeringues on emmagatzemaven l’aigua i d’altres objectes que poden estar interactuant amb l’aigua. El que sí que cal destacar és que tenien una fregona per a quan esquitxi l’aigua ells mateixos ho netegen per tant els hi crea un certa autonomia.
L’ambient “Som artistes”, és una aula amb molts colors, ja que, es l’aula de la pintura, per tant tenen moltes classes de pintures, colors, fang, una sèrie d’eines per a poder deixar la imaginació en mans dels infants i poder gaudir de la creativitat d’una manera artística. Tenen cadires per a cadascun i taules compartides per a 6 persones. També té pissarra.
Hi ha també els ambients “d’anglès”, “Cliquem” i de “música” però per desgràcia només ens vam poder quedar a les portes d’entrar-hi i no les vam poder veure.
Totes aquestes aules d’experimentació són petites degut a que es realitzen en petits grups.
Els següents espais no ens ho van mostrar però les vull comentar perquè les considero de gran importància, ja que, he estat treballant en aquesta escola. Del pati, no puc afegir gran cosa perquè és molt igualitari a la resta d’escoles, però hi ha un tret característic que pot ser el diferencia de la resta de centres com l’hort que tenen a la seva disponibilitat. Ells mateixos fan les plantacions, tracten amb el medi, com s’han de cuidar les collites, etc.
I l’altre és el menjador, també amb molta il·luminació, disposa de cuina pròpia i de cuiner, i tot està decorat segons el centre d’interès hi hagi en aquell moment, el curs passat si no recordo malament va ser “viatgem per el món” per tant estava tot decorat amb els diferents països i aquest any tracta de del món de la pel·lícula.
Com a conclusió de la part observada, considero que totes les aules estan molt bé il·luminades, disposen d’unes eines adequades i els recursos necessaris al seu abast. Cal dir que no utilitzen llibres com la resta d’escoles, ja que se’ls hi faciliten les fitxes i per els ambients no hi fa falta.
Ambient de relació educativa i comunicació entre companys, entre mestre/a i alumnes
Aquest centre té molt en compte la interacció amb la família constantment, per tant la participació familiar en l’escola és vital.
La manera de treballar d’aquesta escola fa que siguin tots molt participatius uns als altres.
Els mestres o els mestres de suport, evidentment sempre estan presents però alhora de realitzar les activitats més específiques (habilitats lingüístiques i matemàtiques) l’alumne agafa la seva fitxa i comença a fer-ho d’una manera individual, una vegada l’infant hagi finalitzat la pràctica ell mateix es farà la correcció i la mestra ho revisarà i faran el seguiment corresponent.
La relació entre companys de mestres, des del punt de vista observable es pot apreciar un ambient molt treballador, molt aplicat per a la seva feina amb molta dedicació i constància, ja que, la metodologia d’aquest centre implica un esforç diari. El projecte curricular ho tenen en compte, però partint des del interès de l’infant, per tant no està previst el temari de la classe, per dir-ho d’una manera i això suposa una preparació constant i diària per tant molt participativa i sense comunicació no es podria aconseguir.
Pel que fa a la relació entre els alumnes, a l’hora de fer els ambients o el projecte d’escola, fan una barreja de tots els cursos, per exemple els de P3 amb cinquè de primària, els de P5 amb primer de primària, d’aquesta manera es poden ajudar uns als altres.
Als grans els hi fa més responsables i als petits a tenir més autonomia gràcies a l’observació que tenen respecte amb els més grans i els vulguin imitar. Per tant no és necessariament que els infants de 4 anys es relacionin amb els nens de 4 anys sinó amb més grans o més petits i d’aquesta manera poder interactuar i aprendre i valorar d’altres conceptes i valors diferents.
Iniciatives i realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educatives a la societat actual. Descripció+valoració.
Pel que fa la metodologia que utilitza l’escola Miquel Martí i Pol per a que sigui d’una manera més activa és que tot ho porten a la pràctica. Això provoca que cada alumne fomenti la seva autonomia, atenent a l’atenció a la diversitat, i així depenent del ritme de cadascun poden potenciar aprenentatges reflexius (Provinent de les pròpies experiències d’una manera individual, amb el suport de la mestra, com per exemple “som artistes”), funcionals ( que els coneixements que hagin adquirit els infants poder aplicar-ho en altres moments “som actrius i actors”,) i de caràcter significatiu (Tot el que els infants aprenen ha de ser d’una manera que hi hagi una assimilació i no una memorització ja que no serveix per res). Tots tres conceptes van relacionats amb els ambients per a que d’aquesta manera es puguin potenciar.
L’escola utilitza tant les àrees més específiques, anomenades habilitats lingüístiques i matemàtics, un treball més sistemàtic, però que alhora ho fan d’una manera pràctica també, per exemple vam veure com a la classe de matemàtiques els de primer i segon de primària la fan d’una manera més experimentada com taps d’ampolles amb números, etc.
Pel que fa als ambients és una de les parts més fonamentals i que fa que sigui un tret tant característic d’aquesta escola. Pot ser des de fora sembla que no adquireixen aprenentatges però per exemple a l’aula de “som actrius i actors” poden treballar el història a través de les disfresses d’una època determinada, per exemple. Per tant no tan sols és jugar o experimentar sinó alhora treballar diferents coneixements, aprenentatges, conceptes d’una manera més lúdica i que per a ells els hi resulta més motivador, ja que no només es treballen conceptes més teòrics sinó d’altres valors com la comunicació amb d’altres, participar-hi, ser creatiu i sense cap inhibició. A més tots els alumnes del centre disposen d’un quadern on el porten a casa i d’aquesta manera veuen tota l’evolució, que van aprenent i van explicant les seves vivències, per aquesta raó no tenen àlbums, com fan la majoria d’escoles.
Una altre metodologia que utilitzen són els projectes d’aula. Aquests fan que es globalitzi tot l’aprenentatge amb investigacions, recerca que fan els alumnes, alhora d’escollir un tema a tractar, i d’aquesta manera interactuen amb el grup i si el tema escollit pot ser eficient o no., D’aquesta manera fomenten la motivació i la creativitat. Un exemple que ens va explicar una de les mestres va ser que al començament del curs totes les classes plantegen la distribució de l’aula per a que resulti millor, més còmode per a tots i a totes. Els alumnes de sisè i proposat per la mestre els hi va proposar que fessin un “croquis” de com volien que estigues l’aula, explicar el perquè i els avantatges i inconvenients i finalment com ha sigut la seva experiència. En aquest projecte és pot treballar tant les matemàtiques per a poder fer el croquis, com la geometria, entre d’altres.
Els projectes d’escola serveixen per a que tota l’escola treballi un tema en comú, com ens van explicar que van fer la Geganta Leonor, tots els cursos es barregen, hi participen les famílies per a la realització d’aquest projecte, per aquesta raó no fan les festes tradicionals, com el Nadal, el Carnaval, sinó festes pròpies tenint en compte sempre treballar conceptes més educatius. Consideren que fora de l’escola ja tenen prou per a les celebracions més tradicionals i veuen oportú treballar tots junts amb un centre d’interès comú i el més important que la família pot ser participativa.Està molt bé el fet de que la família s’integri en els projectes d’escola i que els tinguin en compte. El fet de tenir els diferents ambients fa que els alumnes fomentin la seva creativitat, motivació i a través d’aquestes fan un aprenentatge d’una manera més natural. El fet de que es barregin un grup amb un altre considero que és de gran importància, ja que, d’aquesta manera, poden aprendre uns dels altres. El fet d’haver estat treballant en aquesta escola l’observació que s’ha fet ha sigut d’una manera més profunditzada, m’hagi aportat d’altres aspectes que desconeixia i per tant són de gran importància. M’agrada molt la metodologia que utilitza aquesta escola, per la manera de treballar, ensenyar, la implicació que tenen tots/es per a la feina i no tant teòrica i memorístic que es poden trobar en altres centres.
Posteriorment convé fer un contrast entre l’experiència escolar pròpia (quan érem infants d’aquesta edat), reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que són necessàries per a l’enseyament-aprenentage dels infants d’avui.
El que és evident es que l’ensenyament que s’imparteix avui dia en aquestes escoles fomenta molt la creativitat, el ser participatius gràcies al contacte directe amb l’experiència, per tant un aprenentatge molt més vivencial.
La meva experiència escolar considero que ha sigut massa teòrica on els moments d’experiència eren nuls. Se’ls hi donava molta importància als llibres i el més proper a una pràctica era fer un exercici relacionat amb el temari mitjançant el llibre o fitxes i no relacionar-ho per exemple amb la vida quotidiana. No ens barrejàvem amb altres cursos cosa que és molt important fer-ho, només estàvem amb els companys de la nostra mateixa edat. No valoraven el fet de que l’aprenentatge sigui d’una manera més dinàmic, més natural sinó més enfocat a la memorització i l’aprenentatge de coneixements d’una manera més mecànica. L’única pràctica que teníem més proper al que s’imparteix en aquestes escoles era plàstica o música, per tant la resta era tot a través de teoria. La família no era molt participativa amb el centre per a fer activitats.Nosaltres constantment fèiem proves d’avaluació cosa que en aquetes escoles és fan mitjançant l’observació i no les fan. No el considero de tanta importància en aquestes edats, ja que, es poden avaluar d’una altre manera. L’únic que considero que sí que és important és que quan sortim al món exterior quasi tot funciona mitjançant proves avaluables ja sigui per a poder accedir a un treball, a d’altres estudis superiors.
Un altre aspecte que treballen és “Pensem en verd” que tracta de treballar aspectes que en la societat no els tenen del tot assimilitats i poder així ajudar al medi ambient. Un exemple d’aquest projecte va ser mitjançant l’estudi que es va realitzar a l’escola de quin era l’esmorzar que portaven els alumnes, es va apreciar que menjaven molt productes de brioixeria per tant van fer que almenys un dia a la setmana es portes fruita. L’altre exemple que ens van dir va ser en els entrepans no utilitzar paper d’alumini sinó portar carmanyola. D’aquesta manera aprenen a reciclar i a cuidar al medi ambient.
Relacionat amb l’esmorzar un aspecte a valorar és que no ho fan al pati, sinó a l’aula, ja que, consideren que són dos aspectes diferents. El fet de menjar s’ha de fer assegut a la cadira, d’una manera tranquil·la, en canvi anar al pati suposa jugar, córrer. Nosaltres l’esmorzar o fèiem al pati, cosa que la mestra desconeixia si ho havíem portat, si ens el menjàvem, i el fet de fer-ho a l’aula d’una manera més tranquil·la considero que és de gran importància en aquest procés, tot i que s’ha de dir que encara hi ha escoles que fan l’esmorzar al pati jugant
Nosaltres també celebràvem les festes tradicionals com el Nadal, el carnestoltes, la castanyada, tot i que potser ens hi dedicàvem massa hores en aquestes festes, està molt bé treballar alguna sessió i d’aquesta manera treballar diferents cultures, i per exemple en escoles com el Miquel Martí i Pol que no són participatius d’aquestes festes tan tradicional perquè consideren que fora de casa ja les practiquen i ho enfoquen més a realitzar les seves festivitats pròpies del centre que són més educatives.
Tot i que tota metodologia té els seus avantatges i inconvenients m’hagués agradat molt poder accedir a una escola com el Miquel Martí i Pol, ja que, el fet d’aprendre d’una manera més activa, per a fer un aprenentatge més vivencial i alhora lúdic per a tothom.
RECEPCIÓ D’EXPLICACIONS I ENTREVISTA
Les entrevistes van ser explicades per el director Ramón i la cap d’estudi Feli, a més de les mestres de les aules que es van mostrar molt receptives i col·laboradores.
