CRITIQUES AL MODEL ESCOLAR

SOCIETATS OCCIDENTALS (1960-1980)

Alexander S. Neil,

Llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.

• Principis educatius: felicitat (Rousseau) és a dir, poder ser feliç en el presenten.
• Convivencia (Lane) Va relacionar la convivència amb la bona entesa
• Sexualitat (Reich) Seguidor de Freud d'orientació marxista (el libro rojo del cole sobre el combate sexual de la joventud)
• Contra la moral tradicional. Exclosa la religió. Decisions democràtiques en assemblea.  Defensor del poble. Tribunal.

Conecta amb Freinet.  "Verdum en la Guerra va morir un milio de joves"

Busca donar una llibertat amb els infants, si volen treballar que treballin i sino no, però que no molestin.

Ell defensava la diversitat però que puguis trobar a una persona per a conectar-hi poden tenir relacions, que es coneguin i anirà bé per a una bona convivència

Carl Rogers

Autoteràpia.  Cadascú fa el seu procés. Educació: procés

Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves posibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.

Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat). No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, és molt important. S'ha de viure de manera plena, autoconscient.

No es educador, es terapeuta (treballa individual un mestre col·lectivament) En la teràpia hi ha educació. Nosaltres participem a la nostra cura, el terapeuta t’ajuda però serà  individualment, es cura així mateix.

El nen s’ha de construir com a persona. Educació observada per els resultats, educació per a construir a persones. Ajudar a que cadascú sigui ell mateix.

La pedagogia institucional

M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965

Utilitzaven la perspectiva sociopolítica. Van crear el Projecte Educatiu: quim som? què volem?

Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

Venen dels il·lustrats per fer que cada escola fa el seu projecte PEC. Que volem que tingui la nostra escola, com fer-ho, quins valors defensem, etc.

F. Oury, A Vàsquez, 1967 

Orientació psicoterapèutica. Nens que pateixen unes dificultats. Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció, anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa (individual i amb l’infant).

M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964.
S’ha acabat d’aprendre només en l’escola sinó a tot arreu. Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura.

L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta

Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971

La rigidesa de l'escola és inoperant. Recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).

El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació (En el fons s’han de facilitar les millores d'escoles per famílies amb necessitats, és a dir, que realment ho necessitin no només per als de la classe social alta. 

Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974

 L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.

Paul Goodman:  La desescolarización obligatoria. 1973 
 Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.

Homescohol (defensaven l'escola en casa) Com per exemple als Estats Units és obligatori l’educació però no la matriculació.

Aquests autors defensen l’escola lliure.

L'escola com a parell de reproducció social

P. Bourdieu i J.C. Passeron: La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.

Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.

El treball pedagògic (TP), inculcació,  produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus. L’escola esta pensada per el reproductor social, es conservadora no tan sols innovadora, mantenint aspectes tradicional pero mirar cap al futur. Produeix actituds socials. No te cap fonament científic per exemple separar als infants de tres anys nascuts durant els primers sis mesos a una clase i la resta a una altre per exemple. El que s’ha de defensar es que interactuïn i podin imitar i aprendre dels altres que pot ser saben més. 

Ch. Baudelot i B. Establet La escuela capitalista en Francia, 1971.  És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.

L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)

Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior

Espacio social y prácticas sociales según Pierre Bourdieu

No sempre qui tingui molts diners té més cultura. Molta gent amb capital economic baix han aportat als seus fills un capital cultural molt alt.
L'educació  personalitzadora. 

Emmanuel Munier: Manifeste du service du personnalisme, 1936

Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós).

Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.

L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.

L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Filosofia més cristiana , però enfocat més als valors tot i que no es va dedicar a ser mestre.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.

No hi ha pupitres ho fan tot amb relació de l’exterior, no hi ha suspesos  tothom está capacitat per a aprendre.

No es pedagog, ni mestre, té cultura que estudiaven tot el batxillerat, no tenien estudis d’universat pero més esglesiastic, en general cultura. Al ser una persona amb cultura i compromís, no és pedagogia és educació.  “ex. Aquest nen amb onze anys agricultor? Vinga a l’escola”.

Es tracta que els que no tenen capacitats es pot aprendre amb modelatges.

No es pedagog però és un gran EDUCADOR.

L'educació  personalitzadora

Paulo Freire: La educación com a práctica de la llibertad, 1967.  Pedagogia del oprimido, 1970.

Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits, com els analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador. Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)

Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.

La consciència crítica  i  el diàleg per transformar el món.

Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.

L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.

L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.

Alfabetització. Univers vocabulari. Descomposició sil·làbica.

S’en va treballar a les fabeles. Ell analitza, dialoga, amb gent treballadora. Busca el vocabulari que els hi resulta més familiaritzades (fabela, camp, gra, etc) Tenen molta cultura però no saben escriure per tant utilitzava recursos que tinguin un significat per ells. (Decroly però per gent gran)

  Pedagogia crítica 

Henry Giroux

Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.

Els estudis culturals.

Michael Apple: Ideology and curriculum.

El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides. Escola reproductora.

Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic de la seva classe social, del seu grup.

 

 

 

Referents simbòlics, romàntics i comercials

El Che, 1967 a América Latina. Simbol de consuma avui dia pero va ser un revolucionari del canvi social. Era aventurer pero ha quedat com un mite.

EL Maig de 1968 a Paris. Imagianció al poder i els estudiants volien canviar el moviement defensant el moviment obrer

La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia viure la vida alegre, amb la natura.

I en canvi s'obliden que han canviat el món:

Luther King i la lluita contra el racisme USA (1968)

Els tancs soviètics ocupant Praga (1968)

Els borbardejos USA incendiant Viet-Nam  1969)     

PRINCIPIS, APORTACIONS i REALITZACIONS en PEDAGOGIA de:

DEWEY

Fou professor a les universitats de Minnesota, Michigan i Chicago. La seva filosofia segueix la línia pragmàtica de William James, i el seu mètode (instrumentalista lògic i teoria de la recerca) és una aplicació de la metodologia científica al camp filosòfic.

La convicció que l'experiència condiciona qualsevol pensament és present en les seves aportacions sobre lógica.

El concepte principal relacionat amb la teoria del coneixement es la “experiència”.

Dewey rebutja un conjunt de doctrines pedagògiques de variat signe:
l'educació com *desenvolvimiento.

·         Els fets i esdeveniments científics.

·         Les idees i raonaments.

·         L'aplicació dels resultats a nous fets específics.

Pretenia formular sobre noves bases una proposta pedagògica en oposició a l'escola tradicional i antiga. Pensava que la nova educació havia de superar a la tradició no només en els fonaments del discurs, sinó també en la pròpia *pràctica. ell pensa que no existeixen mètodes. *Dewey distingeix entre un mètode general i un altre individual. El primer suposa una acció intel·ligent dirigida per finalitats, en canvi, el mètode individual es refereix a l'actuació singular d'educador i educant.
La proposta metodològica de *Dewey consta de 5 fases:

1. Consideració d'alguna experiència actual i real del nen.
2. Identificació d'algun problema o dificultat suscitats a partir d'aquesta experiència.
3. Inspecció de dades disponibles, així com recerca de solucions viables.
4. Formulació de la hipòtesi de solució.

5. Comprovació de la hipòtesi per l'acció.

Dewey va mostrar un sentit pràctic per planificar i desenvolupar un currículum integrat de les ocupacions (activitats funcionis lligades al mitjà del nen), incloent previsions de desenvolupament del programa en cicles temporals curts.

DECROLY

La seva pedagogia és basada en les nocions d'interès (interessos de l'infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l'envolta) i de globalització. Creà els "centres d'interès" (observació, associació i expressió) on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries. Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global. De les seves obres es destaquen. pedagogia basada en el respecte pel nen i la seva personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat. Es va oposar a la disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador.

"Escuela para la vida, por la vida"

·         El principi de la llibertat (proposat per *Rousseau i manifestat per *Dewey) mantingut fins als nostres dies.

·         La recerca dels ideals educatius de l'escola, partint de l'educant, de la seva pròpia realitat vital, tenint en compte els seus interessos, i en el qual cada alumne aconsegueixi el grau de perfecció que sigui capaç.

·         Oposició a la disciplina rígida que sotmetia al nen a una actitud passiva, en la forma clàssica d'organització escolar, que no permetia desembolicar-se amb llibertat i espontaneïtat.

·         s'imposaven coneixements prèviament fixats sense tenir en compte els interessos de l'educador.

·         Organitzar l'ambient escolar, perquè el nen trobi allí les motivacions adequades a les seves curiositats naturals, sense Coacció, però amb condicionaments, d'acord amb cada nen en particular (edat, sexe, estat de salut, estat psicològic, etc) i suggerir activitats que s'adaptin a cada individualitat.

·         Proposa formar grups de nens en classes que siguin el més homogènies possibles, i que tinguin entre 20 i 25 alumnes en cada classe. L'escola ha de ser activa, permetre al nen expressar les seves tendències a la inquietud i el joc. És necessari que el joc s'introdueixi al programa escolar; les classes són espècies de tallers, és una escola activa, de treball.

·         Presa com a base l'observació de la naturalesa per despertar l'interès i la intuïció del nen.

·         Part d'un programa amb idees eixos, fundat en el principi de globalització, doncs opina que el nen no percep els detalls sinó que té un coneixement global de la realitat.

Les necessitats del nen, segons Decroly, es poden agrupar en:
Necessitat d'alimentar-se

·         Necessitat de defensar-se davant les inclemències externes.

·         Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics.

·         Necessitat de treballar solidàriament, d'entretenir-se i de formar-se material i espiritualment.

El mètode proposa l'ensenyament de la lectura ideovisual, partint de frases i paraules, i centrant l'interès en la vista més que en l'oïda, per a la realització d'aquest procés mental.

En les experiències de Decroly, treballen mestres, dones joves, doncs el psicopedagog belga considerava que aquestes conservaven un esperit infantil en el tracte i el treball amb els nens.

L'ambient escolar constava de finestrals oberts per a l'entrada d'aire i sol. Un armari amb quantitat de jocs educatius, i sense mobiliari especial ni plataforma per a la mestra.

FREIENT

“La escuela no debe desinteresarse de la formación moral y cívica de los niños y niñas, pues esta formación no es sólo necesaria, sino imprescindible, ya que sin ella no puede haber una formación auténticamente humana”.

Va plasmar a l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seves teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

Estipula, com a base psicològica de la seva proposta educativa, la idea de “tempteig experimental”, considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els nens, de l'expressió de les seves vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències. Pretén que el treball escolar tingui un sentit, una utilitat, una funció el qual exigeix la creació d'un ambient a l'aula en el qual existeixin elements mediadors en la relació mestre–alumne, amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comú els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular. Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements.

 La construcció pràctica d'aquest ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens en un marc de cooperació.

Las técnicas de Freinet.

Les activitats que estimulen l’experimentació, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l'entorn. Estan pensats sobre la base funcional de la comunicació. Destaquen:

·         El text lliure: és el text realitzat pel nen(a) a partir de les seves pròpies idees, sense tema i sense temps prefixat.

·          l'escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual; la lectura abans de res el grup, amb el que es treballa l'entonació, la modulació de la veu; el comentari de text de forma col·lectiva; i altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per a la revista escolar i la correspondència. “No als llibres de textos”. (Escola Miquel Martí i Pol).

·         La revista escolar: la qual s'origina amb les produccions infantils i es realitza a partir de la pròpia organització del treball.

·         Els plans de treball: tenen sentit en una planificació col·lectiva amb l'alumnat, planificació que ve determinada per unes decisions de grup que, al seu torn, estan inserides en la planificació general del curs.

·         Les conferències: pretenen propiciar, en el marc del grup–classe, les crítiques a la realitat per part de l'alumnat i el seu posterior estudi.Biblioteca de treball: el material es classifica d'acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels nens-nenes, que accedeixen lliurement a ell, però també es responsabilitzen d'ordenar-ho i controlar-ho.

·         L'assemblea de classe: és l'espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar mitjans per a la seva resolució, per planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i de revisió del treball i de la vida del grup–classe.

·         La correspondència escolar.

Aplicar les tècniques Freinet significa donar la paraula a l'alumne, partir d'ell, de les seves capacitats de comunicació i de cooperació.

Tot això hop propugna a un mètode natural, oferir un ambient favorable al descobriment continuat, en el qual sigui possible l'expressió lliure i l'intercanvi i contrast d'idees en una institució que ells mateixos conformen. Va introduir els tallers dedicats al treball manual.

XIRAU

La seva llengua materna és el català. Els seus primers estudis els va cursar en un col·legi Montessori a Barcelona, que la mateixa María Montessori visitava ocasionalment. Observa Ramón que "el món que va conèixer de nen, de bells colors, de nombres precisos, exactes, i de geometries perfectes" va ser un terrible contrast amb la Guerra Civil Espanyola que després li tocaria viure.

Para ell,tan significatives són les expressions emotives com les conceptuals.