SOCIETATS OCCIDENTALS (1960-1980)
Alexander S. Neil,
Llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
- Principis educatius: felicitat (Rousseau) és a dir, poder ser feliç en el presenten.
- Convivencia (Lane) Va relacionar la convivència amb la bona entesa
- Sexualitat (Reich) Seguidor de Freud d'orientació marxista (el libro rojo del cole sobre el combate sexual de la joventud)
- Contra la moral tradicional. Exclosa la religió. Decisions democràtiques en assemblea. Defensor del poble. Tribunal.
Conecta amb Freinet. "Verdum en la Guerra va morir un milio de joves"
Busca donar una llibertat amb els infants, si volen treballar que treballin i sino no, però que no molestin.
Ell defensava la diversitat però que puguis trobar a una persona per a conectar-hi poden tenir relacions, que es coneguin i anirà bé per a una bona convivència
Carl Rogers
Autoteràpia. Cadascú fa el seu procés. Educació: procés
Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves posibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.
Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat). No pot ser igual per a tots. La relació professor-alumne, és molt important. S'ha de viure de manera plena, autoconscient.
No es educador, es terapeuta (treballa individual un mestre col·lectivament) En la teràpia hi ha educació. Nosaltres participem a la nostra cura, el terapeuta t’ajuda però serà individualment, es cura així mateix.
El nen s’ha de construir com a persona. Educació observada per els resultats, educació per a construir a persones. Ajudar a que cadascú sigui ell mateix.
M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965
Utilitzaven la perspectiva sociopolítica. Van crear el Projecte Educatiu: quim som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.
Venen dels il·lustrats per fer que cada escola fa el seu projecte PEC. Que volem que tingui la nostra escola, com fer-ho, quins valors defensem, etc.
F. Oury, A Vàsquez, 1967
Orientació psicoterapèutica. Nens que pateixen unes dificultats. Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció, anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa (individual i amb l’infant).
M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964.
S’ha acabat d’aprendre només en l’escola sinó a tot arreu. Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura.
S’ha acabat d’aprendre només en l’escola sinó a tot arreu. Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura.
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta
Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971
La rigidesa de l'escola és inoperant. Recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació (En el fons s’han de facilitar les millores d'escoles per famílies amb necessitats, és a dir, que realment ho necessitin no només per als de la classe social alta.
Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974
L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.
Paul Goodman: La desescolarización obligatoria. 1973
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.
Homescohol (defensaven l'escola en casa) Com per exemple als Estats Units és obligatori l’educació però no la matriculació.
Aquests autors defensen l’escola lliure.
L'escola com a parell de reproducció social
Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.
L'educació personalitzadora.
P. Bourdieu i J.C. Passeron: La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.
El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus. L’escola esta pensada per el reproductor social, es conservadora no tan sols innovadora, mantenint aspectes tradicional pero mirar cap al futur. Produeix actituds socials. No te cap fonament científic per exemple separar als infants de tres anys nascuts durant els primers sis mesos a una clase i la resta a una altre per exemple. El que s’ha de defensar es que interactuïn i podin imitar i aprendre dels altres que pot ser saben més.
Ch. Baudelot i B. Establet La escuela capitalista en Francia, 1971. És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica) Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior
Espacio social y prácticas sociales según Pierre Bourdieu
No sempre qui tingui molts diners té més cultura. Molta gent amb capital economic baix han aportat als seus fills un capital cultural molt alt. L'educació personalitzadora.
Emmanuel Munier: Manifeste du service du personnalisme, 1936
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós).
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
Filosofia més cristiana , però enfocat més als valors tot i que no es va dedicar a ser mestre.
Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.
No hi ha pupitres ho fan tot amb relació de l’exterior, no hi ha suspesos tothom está capacitat per a aprendre.
No es pedagog, ni mestre, té cultura que estudiaven tot el batxillerat, no tenien estudis d’universat pero més esglesiastic, en general cultura. Al ser una persona amb cultura i compromís, no és pedagogia és educació. “ex. Aquest nen amb onze anys agricultor? Vinga a l’escola”.
Es tracta que els que no tenen capacitats es pot aprendre amb modelatges.
No es pedagog però és un gran EDUCADOR.
L'educació personalitzadora
Paulo Freire: La educación com a práctica de la llibertad, 1967. Pedagogia del oprimido, 1970.
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits, com els analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador. Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.
La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.
L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.
L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
Alfabetització. Univers vocabulari. Descomposició sil·làbica.
S’en va treballar a les fabeles. Ell analitza, dialoga, amb gent treballadora. Busca el vocabulari que els hi resulta més familiaritzades (fabela, camp, gra, etc) Tenen molta cultura però no saben escriure per tant utilitzava recursos que tinguin un significat per ells. (Decroly però per gent gran)
Pedagogia crítica
Henry Giroux
Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.
Michael Apple: Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides. Escola reproductora.
Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic de la seva classe social, del seu grup.
Referents simbòlics, romàntics i comercials
El Che, 1967 a América Latina. Simbol de consuma avui dia pero va ser un revolucionari del canvi social. Era aventurer pero ha quedat com un mite.
EL Maig de 1968 a Paris. Imagianció al poder i els estudiants volien canviar el moviement defensant el moviment obrer
La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia viure la vida alegre, amb la natura.
I en canvi s'obliden que han canviat el món:
Luther King i la lluita contra el racisme USA (1968)
Els tancs soviètics ocupant Praga (1968)
Els borbardejos USA incendiant Viet-Nam 1969)
No hay comentarios:
Publicar un comentario