TEMA 5 - METODOLOGIA SISTEMÀTICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

INTRODUCCIÓ

Encara que la Teoria General de Sistemes pot remuntar-se als orígens de la ciència i la filosofia, només en la segona meitat del segle XX va adquirir una ciència formal gràcies a les valuoses aportacions teòriques del biòleg austríac Ludwig von Bertalanffi (1901-1972). En buscar una explicació científica sobre el fenomen de la vida, Bertalanffi va descobrir i va formalitzar alguna cosa que ja hi havia intuït Aristòtil i Heràclit; i que Hegel va prendre com l'essència de la seva Fenomenologia de l'Esperit: Tot té a veure amb tot.

Europa anys 50: teoria general de sistema cibernètic. Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia.

Ens situem a nordamèrica, mirarem aportacions de fora que poden contribuir a millorar els mestres, com la tecnocificació.

Creació de la teoria general de sistemes. diu que els sistemes (exemple del sistema de calefacció) són un conjunt integrat d’altres elements que depenen uns dels altres.  Sistemes dinàmics

Sistema de regulació automàtic.

Estructura i funció: relació circular, es primer la funció. Per adaptar-se a la funció cal primer

La persona és una intenció ( estimar, si m’estimen, anar al cinema, escoltar música... fem tot això perquè és la nostra cultura tot i que en el fons som natura.

Isomorfisme: tenen mateixa forma. El professor Raimon painica va trobar que podem trobar coses comunes amb altres cultures, ex: posar la taula per compartir aliments. Trobar elements de la cultura pròpia en altres cultures. Trobar un referent amb funcions equivalents en  diversos llocs.

Programa d’avaluació de millora continua de la qualitat en l’educació.  El sistema aplicat hi ha una responsabilitat de la gestió que gestiona un recursos . a partir dels resultats dels alumnes es prenen noves decisions per intentar millorar-les. Ex: problemes amb el càlcul, incorporar nous mètodes per ajudar els alumnes a millorar.   Geometria

Es prenen decisions de millora per millorar l’expedient dels alumnes.

Antropia: tendència a que les coses es desfan

Megantropia: hi ha un aspecte corporal, posem noves vies, trens...

Esquema cibernètica i educació à intent de mesura objectiva. Avaluar és més que mesurar (any 30) l’any 40 es va avaluar el currículum (això que ensenyem és el que hem d’ensenyar?) a partir dels 70 es professionalitza l’avaluació.

Psicologia de la universitat de Harvard. àVIDEO LA INSTRUCCIÓ PROGRAMADA. Fracàs de Catalunya,

Continguts conceptuals que responen a coneixements, procedimentals, actitudinals com hàbits per fer les coses, avaluar segons objectius

 Teoria General de Sistemes

LUDWING VON BERTALANFFY (1901-1972)

Biòleg i filòsof austríac, va ser deixeble de Moritz Schlick i Robert Reining. En 1937 es va traslladar a Estats Units amb una beca de la Fundació Rockefeller, romanent dos anys a la Universitat de Chicago, on fa les primeres exposicions conceptuals sobre la seva futura teoria general dels sistemes en un seminari dirigit per Charles Morris, que treballava en la teoria dels signes i la unitat de la ciència i era el valedor a Estats Units de l'exili intel·lectual d'origen germànic.

• Crea la teoria general de sistemes: compara els sistemes biològics amb el mecànic, el general. Sistemes dinàmics regulats (de l'organisme vital en la màquina) un sistema sé que funciona cada apartat amb la seva funció. És la unitat de funcionament.
• Utilitza una metodologia múltiple: deducció (idees generals a concretes), inducció (d'experiències concretes a generals), experimentació (quan algunes variables es poden moure amb facilitat) i analogia (comparació).
• Sistema: funció en conjunt però cada part fa el seu treball i per tant ha d'estar articulades. Sistema, aparell i òrgan.
• La unitat de funcionament per produir un resulta determinat
• Educació: té com a finalitat fer persona i realitat.• Objectius: tecnifica l'educació, marca objectius.

Ser capaç de mirar les coses de diferents perspectives. Ell parteix de la biologia del cos (organisme vital) ex. Per que ens mantenim drets?

La funció de l’òrgan (animal que s’ha d’adaptar al territori i ha de desenvolupar els seus òrgans per poder fer-ho) a partir de la funció s’ha creat l’òrgan.

 

Cibernètica i educació

Norbert Wiener

(mathematic, zoologies, filosofia): Cybernetics or  Control and Communication in the Animal and the Machine, 1948

Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.

Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura (comportament animal, ecosistemes, psicologia) i en el treball de l'home (enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups). La formalització cibernètica d'aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d'investigadors utilitzen els seus principis en llur treball. Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i aplicar models cibernètics, els quals representen entitats físiques (com animals, cervells, societats, plantes industrials i màquines) o entitats simbòliques (com sistemes d'informació, llenguatge o processos cognoscitius). La metodologia general consisteix a aïllar l'entitat a estudiar (anomenada sistema de control, sistema cibernètic o simplement sistema) del món exterior, que hom anomena entorn, el qual és considerat una unitat.

Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon  (1949)

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, sense deixar de banda: la subjectivitat, consciència, creativitat, l’optimització del sistema, equilibri dinàmic

homeòstasi orgànica feedbefore (anticipació, projecció) i on s’incorpora un feedback (revisió, ajustament).

Tecnologia educativa i mesura de l'eficàcia

Ralph Tyler, 1930: avaluació educativa com a mesura de resultats

                    1942: avaluació del currículum > entre objectius i resultats

Expansió de l'eduacció sense resultats millors (1950)

Lee J. Cronbach, 1963 avaluació per millorar el currículum

A partir de 1970 professionalització en l'avaluació:

Scriven, Stake, Stufflebeam

Joint Committee on Standards for Educational Evaluation, 1981
Control de la despesa pública. Obsessió per l'eficàcia, resultats.

Taxonomia dels objectius de l'educació

Benjamin S. Bloom (1950)

àmbit del coneixement, programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables:

coneixement: recordar, identificar, localitzar

comprensió: entendre, interpretar

aplicació: tècnica, saber fer, realitzar

anàlisi: descomposar el que és complex en parts, elements

síntesi:integrar elements que formen part d'una estructura
avaluació: indicadors clars per a comprovar l'aprenentatge

Introducció a España:

finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)
avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habituacions(1990)

Fa una separació de grups d'organismes en funció d'afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc; la taxonomia numèrica, basada en els principis d'Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i que siguin reduïbles a una alternativa excloent, per tal de poder aplicar procediments matemàtics i treballar amb calculadors; i la taxonomia genètica i molecular, anomenada també de vegades taxonomia experimental, que estableix el grau de relació entre els organismes a través de l'anàlisi de l'ADN i dels enzims més importants i de la comparació de la composició de llurs components i que, si el grau de relació és alt, conjectura l'existència d'antecessors comuns.

Objectius en l’educació des de la vessant de la Taxonomia:

·        recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva

·        resposta: acceptació, predisposició, satisfacció

·        valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament

·        organització: conceptualització, organització sistema de valors

·        caracterització conjunt e valors: perspectiva generalitzada, caracterització.

TEMA 4- CONEIXEMNT CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMES PEDAGÒGICS

Un pedagog és un enginyer, un científic. Ha de crear i saber. Hem de ser creatius.

Anys 30:

-          Edouard Claparède, educació funcional, que funcioni amb l’infant, que es comuniqui. Pedagogia pràctica no només teòric.  Creador de l’ institut de ciències de l’educació (psicologia evolutiva). Que es la intel·ligència? per aprendre, es posar en joc les possibilitats, adaptació al medi. Psicòleg coneixement científic de l’infant o educand ciència condicionant de l’educació per a nens i adults tot i que no utilitza els mateixos mètodes ni materials.

Educació funcional: educar d’una forma que triem les capacitats d’un nen per veure si ho entén.

Diferenciació de l’individu: no tots els alumnes són iguals. Depenent de l’entorn si els seus pares si han desenvolupat la psicomotricitat, si es relacionar, si llegeix o no.

La pedagogia basant-se en el estudi del nen::Rouseau.L’infant que tinguem davant.

La infància conjunt de possibilitats que no s’ha de frenar: (decroly)

Necessitat del ser humà investigar i treballar

Teoria del joc: Frobel. Els hi donava objecte perquè serveix d’estímul

 Parts repetitives (multiplicar, dividir, aprendre la lletra)

-          Henri Wallon, Filòsof, metge, polític, escriptor. Ho agafa tot, es molt llest. Fa el plantejament de l’acte al pensament de l’infant. Es centra en el desenvolupament social. El pensament es construeix socialment. Afectivitat, contacte físic, petons, abraçades etc. Ser biològic i social sense dualisme. Estudia la visió integral i no fragmentada. Va establir uns estadis de maduració:

·         Impulsiu: Primer any, cap a l’olor de la mare, reconeix la seva veu, es mira a ell mateix, sense tenir l’entitat de sí mateix.

·         Emocional:  a partir de l’any inclou la veu la mirada, ja no tant motriu. La gelosia.

·         Desen. Sensoriomotor: interacció amb objectes i espais.

·         Projectiu i executant: 7 8 anys que col·lecciona pedres, que busca, investiga

·         Personalisme: es fa poc a poc i ja te clara la seva identitat

·         Personalitat polivalent: Cap a l’adolescència. Segons els estímuls que has rebut

·         Adolescència en positiu: es construeix tota l’afectivitat.

Consistia en estudiar las condiciones materiales del desarrollo del niño, condiciones tanto orgànicas como sociales.

-          Lev Semianotivx Vigotski, Pensament i llenguatge. Tot aprenentatge humà està mediat per el llenguatge. Els que ens ajuda a créixer i fer el suport és el llenguatge. Tot el que es verbalitza, amb l’acció estan sincronitzats, és perfecte. (símbols i signes)

Per ajudar identificar coses amb més facilitat.

Aquest desenv. possible per a interacció social. La consciència és construcció social.

Constructivisme : Es construeix el coneixement d’abaix a dalt, amb ajuda del professor. L’alumne va construint, va experimentat.

zona de desenv. pròxim : Capacitat de Maria Montesori. Un nomes pot aprendre amb ajuda. Segon, quan un es autònom ja ha adquirit autonomia i es capaç de trobar-ho ella mateix. Per últim saber-ho y aprendre a ensenyar.

Precursor de la neuropsicologia. Explicar per exemple un conte només oral sense imatges sense el llibre per a que ells es facin la pel·lícula. Després ja li podem ensenyar el llibre.

-Piaget: Desenvolupament biològic, el comportament de com s’adquireix el desenvolupament. Aportació a l’epistemologia genètica: coneixement d’una base genètica. Tant com si es un nen nascut a espanya, china, etc. Com a esser humà indep. De la cultura podrà desenv. el comportament. Hi ha uns passos que són iguals, però si depèn segons la estimulació rebuda. Primer es l’acció desprès el llenguatge i si l’adult o combina millor. Segons ells primer l’acció prèvia al llenguatge.

Estadis evolutius:

·         Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.

·         Preoperatori (joc simbòlic)

·         Operacions concretes: Observació, causalitat, ordenació (que es abans i que es desprès com el cuc de seda tot el seu procés). Primària: estudiarem un amfibi, coses concretes no tot perquè no pot entendre.

·         Operacions formals: Generalització, conceptualització. (secundària) el concepte no es dona cadascun arriba al concepte com pot. Generalització d’experiències concretes i qui arribi qui pot.

-          Eduard Spranger: Dimensió espiritual de la naturalesa humana amb una relació escola i cultura una part teòrica i temàtica. La pedagogia ha de ser humanística.(gent molt respectius a altres cultures)

 El humà es biològic, psicològic es un ESPERIT. Concepció d’una antropologia tripartita. El cos es de cadascun però l’ànima la compartim. Ciències de la natura: expliquen fenòmens.

Ciències de l’esperit expliquen les nostres vivències, comprendre vivències

Pedagogia de la cultura. L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.

-          Rudolf steiner: Pasa de la saviesa de deu a la antrosofia més religiosos . Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades (espiritual) de l'ànima. Educació estètica. creació artística, relats mítics, simbòlics, màgics, contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal, dues hores, no més taller, art, hort...molt joc motriu a la natura
Eurítmia, instrument musical, rituals interioritzadors, calmosos, defugen la música enregistrada, els ordinadors.

-          Georg Kershensteiner

      Professor de matemàtiques i físca, doctor en ciències. Educació social, més               enfocada cívica / treball. L'educador ha de transmetre emoció. Direcció d'una sola escola de treball per a adolescents joves aprenents. La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.

      La Mancomunitat de Catalunya crea una Escola del Treball (1914)

-          Makarenko: professor sense famílies, orfes, centre per a delinqüents juvenils. Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves. Propugna la col·lectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d'aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l'home transforma la natura: cadascú aporta els seus valors personals a la col·lectivitat i els comparteix; la col·lectivitat i el treball socialitzen l'individu. La norma constant de Makarenko fou exigir de l'home el màxim possible, però respectar-lo també al màxim.

-          Célestin Freinet et Élise:  mestre, pedagog que va pensar i que són inventors. Va introduir teories pedagògiques obersvar els mitjans i usos cerebrals. Han d’aconseguir enganxar-nos en un coneixement pedagògic. El mestre ha de “seduir” als alumnes, i els ha de ensenyar.

Ella es creativa artística, mestre i ell més pedagògic van fer un fusió. Li van portar a una altre poble a causa d’una inspecció per rumors del poble. Expedient i van deixar l’escola i ells que eren mestres d’ensenyament públic van deixar de banda el canvi que els hi van proporcionar, i li van fer trasllat de destí. Van fer una escola popular, privada, amb la voluntat que hi anés tothom més tard la van passar a ser pública. Pedagogia molt elaborada. Freinet es va oposar a l’ensenyament universitari. L’any 20 amb 24 anys torna ferit de la guerra, fa una llicenciatura i es fa professor de filosofia, vull ser mestre d’escola voluntàriament tenint menys capacitat pulmonar a causa de la guerra. Per un problema físic va inventar un sistema per no parlar tant a classe. Home pacifista. Moment en que es pensa que l’educació ha de salvar a la humanitat.

Ho feia amb grups més reduïts amb observacions del medi natural i després passar-ho a escrit el que han observat.

Introduir la impremta a l’escola, feien un text escollit per la classe, després s’imprimia i feia una còpia per a tota la classe. El nen es podia portar el text a casa imprès com un diari.

Text lliure (de temps i de tema) van començar amb mètodes més naturals, els nens sobre els dos anys parlen però desprès hi ha nens que escriure o llegir no ho poden fer de forma natural, perquè? Ells van intentar que els nens sàpiguen escriure o a llegir de manera natural. Ex. Un nen veu un ocell mort quan arriba a classe ho dibuixa, li explica a la mestra, això es un ocell mort i la mestra ho copia, quan arriba a casa el nen...

el nen dibuixa, la mestra escriu el que pensen i els nens ho han de copiar. Una manera “natural” d’aprendre a llegir i a escriure, fent una cosa que els hi agrada.

No va tractar només aspectes didàctics sinó socials, feia assemblees de classe, com aquesta noia m’ha ajudat a fer aquest text, entre d’altres.

Fem nosaltres el llibre a partir de la vida que veiem. La fotografia, amb una càmera els nens feien fotos per il·lustrar els seus projectes.

El cinema es feia per buscar una pel·lícula adient al tema tractat.

La radio van introduir a les escoles. Tenia funció terapèutiques.

Electròfon, va introduir la música a les cançons. 

Maquines d’instrucció, fet en una capsa de paper amb un rodillo...per qüestions aritmètiques, problemes i d’ortografia.

Diversificar l’ensenyament. Mentre uns nens fan una cosa fer un altre cosa amb una altre persona.

Correspondència escolar:  amb altres llocs, d’altres ciutats, d’altres escoles s’enviaven correspondència.  S’enviaven informació de l’escola.

correu Electronic des de 1992. (a Catalunya)

Va acabar amb els llibres de text. Va crear una biblioteca amb fulletons. Avui dia s’utilitzen massa llibres de text. 

Defensió declaradament política. Consciencia ètica, cultura i consciencia social.

A més va a ser expulsat del partit comunista, home de consciencia social i política.

Doctor Eugeni d'Ors

Aquest text ens reflexa de com s’entén la pedagogia i de quina manera li podem donar un valor més racional i científic. Per aquesta raó, hi ha una pedagogia més empírica, és a dir, més experimental, que tingui un caràcter sentimental, guiada per la intuïció, un apropament a la natura.Hi ha una pedagogia més propera a l’ètica i a la psicologia, on no són tan les nocions sinó a l’assimilació de l’infant. Una actitud més transformadora, vull dir, que pensin per ells mateixos i ho relacionin amb el temari.

Aquests plantejaments, estan enfocats més cap al segle XX. Demostren  el nen ha de seguir un procés natural de desenvolupament evolutiu sense avançar-se artificialment. Aquesta educació, és més vista com una “ajuda” que es dona al nen perquè es realitzi bé l’activitat. Una pedagogia on el desenvolupament humà és possible gràcies a una interacció social, on la consciència és la construcció social i gràcies al llenguatge farà de mediador entre la consciència (pensament de l’esperit) i la ment. Cal dir també que està enfocat cap a un constructivisme on es construeix el coneixement de dalt a baix amb ajuda dels mestre, ja que, l’alumne va construint, va experimentant. Cal afegir un intercanvi més social de símbols i signes. El mestre havia de tenir un compromís en vers a l’infant. La meta que s’ha d’aconseguir serà a través de la intuïció per tal d’anar per el camí correcte, un individualisme més proper al món exterior, a la realitat.

Avui dia potser si que hi ha una pedagogia on el desenvolupament del nen es faci per el seu desenvolupament natural, evolutiu, tot té un procés. Encara segueix un interès del mestre per els seus alumnes però cal afegir que no tots es senten tan implicats per les raons que siguin. El que sí que cal remarcar, és que actualment, potser no hi ha tant experiment, no hi ha una aproximació a la natura, el fet d’observar, pensar, per dir-ho d’alguna manera ho donem tot per fet, es treballa massa amb llibres teòrics sense fer pràctiques, i el fet d’experimentar resulta una activitat més seduïda pels infants, per tant considero que si fem una reflexió, hauríem d’aplicar més a les aules activitats d’experimentar, d’observar, comparar, pensar, relacionar i no estar tant per el que hi diu un llibre que pot ser és important però en les edat primàries s’hauria de treballar més d’altres àmbits. 

TEMA 3 - SISTEMA ESCOLAR I PEDAGOGIA A ESPAÑA I A CATALUNYA

Uniformidad / Gratuidad / Libertad de enseñanza

Ley Moyano de 1857

Estructura del sistema escolar, copiando el modelo francés.

La primaria era hasta los 10 años. Era gratuita pero el bachillerato era un don “titulo”. Principios según gobiernos conservadores: progresistas y conservadores es decir la derecha.

Los maestros particulares querían gratuidad para los pobres. Para los más desastrados.7 Obligatorariedad: Se obliga hasta una edad a estudiar.

Libertad de cátedra

Constitución monárquica.

Reforma social y cultural de España
a tavés de la formación científica y cultural.

Francisco Giner de los Rios:

Lo sacaron de la universidad en 1870, un gobierno de más de derechas. Se juntaron para tener una alternativa una instutición de enseñanza. Crearon una universidad.  Pudieron ir influyendo en la sociedad. Estubo en Alemania se hizo el primer progreso de la educación.

Manuel Bartolome:

Impuso la residencia universitarios. Si venían de pueblos pequeñitos. Más que  una residéncia para dormir y comer era para conocer una cultura, leer. Reforma de las escuelas normales (se modifico la normativa para los maestros)

Escuela superior del Magisterio de profesores e inspectores.  (para ser maestros de maestros o inspectores.

Lorenzo Luzuriaga.

Misiones pedagógicas: iban por los pueblos a misiones que enseñaban cuentos poemas, cine. Divulgan cultura, textos pedagógicos, revista de padagogia, como debía enseñarse científicamente y culturalmente.

La Renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)

Joan Bardina: Va crear una escola per a mestres que sortien tan mal preparats ja que no havien tingut ocasió d’estudiar. Es va endeutar i no el van ajudar. Va haver de tancar l’escola.

Pau vila: mestre que va fer l’escola Horaciana (en llatí) dibuix, pintura era molt creativa.

Rosa Sensat: Directora de l’escola del bosc. Era del Masnou quan va a acabar de mestre se’n va anar a Madrid a l’escola superior per a fer mestre de Mestres. Va parlar amb unes dones i els hi va explicar que també tenien drets no nomes deures.

Artur Martorell, formador de Mestres (1894-1967)

Els objectius de la fundació són:

• Contribuir a la formació, perfeccionament i actualització dels professionals de l’educació i ensenyament

• Ajudar els mestres i altres professionals de l’educació, que treballen per a la renovació de l’escola

• Ajudar les associacions, organismes i altres entitats que treballen per la millora de l’educació

• Fomenta l’estudi i la investigació dels temes relacionats amb l’educació i els seus problemes, en tots els seus nivells.

La Fundació ha agafat el nom d’Artur Martorell en homenatge a aquest mestre i administrador de l’educació a l’Ajuntament de Barcelona en l’època de la República i a la postguerra, i amb ell, a tots els mestres i educadors del seu temps que van construir un sistema excel·lent a Catalunya. Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública. La renovació pedagògica impulsada a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle passat no hauria estat possible sense la valuosa aportació d’Artur Martorell, Alexandre Galí, Pau Vila, Angeleta Ferrer i altres d’aquells mestres que van voler traspassar a les noves generacions aquella extraordinària tradició pedagògica interrompuda pel franquisme.

Artur Martorell fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Tot seguit exposem una breu ressenya dels aspectes més importants de la seva biografia.

Eladi Homs

Eladi Homs Zimmer és un polític i escolta català, fill d'Eladi Homs i Oller. Antic deixeble de mossèn Antoni Batlle, el 1954 es va establir a Mallorca i fou el fundador del Moviment Escolta de Mallorca el 1956 amb la seva esposa Maria Ferret, en crear la Secció Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana. El 1958 la seva esposa creà el primer grup femení amb l'Agrupament Reina Costança. Això suposa el trencament amb els models educatius que eren habituals en aquells moments al món escolar i a les organitzacions juvenils franquistes, com ara l'anomenat Frente de Juventudes.

El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catòlics de la postguerra, per la seva labor de formació dels joves, ensenyant a estimar la natura, la terra, sense haver de renunciar als orígens, a També fou inspirador i director de les primeres escoles d'estiu (1914-16) i secretari i vocal tècnic del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona; fou un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Durant la República fou secretari del Butlletí dels Mestres. Col·laborà, entre d'altres publicacions, a La Cataluña (1908-10), La Veu de Catalunya (1913-16), La Mainada (1921-23) i València (1913-14).

lAlexandre Galí

Sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 hom li encarregà la direcció de l'Escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23). Al mateix temps organitzà les escoles d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirigí els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fundà i dirigí el "Butlletí dels Mestres" (1922) i publicà nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana   (1922-69).

El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada escola Montessori, l'escola Blanquerna (1924-39), on es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928). Participà en el Primer Congrés de Bilingüisme (Luxemburg, 1928) i en el Congrés Internacional de l'Educació Nova de Niça (1932). Proclamada la Segona República, fou nomenat secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i després del juliol del 1936 hom li confià el negociat de llengua catalana i, més tard, la càtedra de metodologia de l'ensenyament del llenguatge a la Universitat de Barcelona. El 1939 s'exilià a Tolosa, on residí fins el 1943. A partir del 1955 mantingué continuats contactes amb els mestres que portaren a terme un nou moviment de renovació pedagògica a Catalunya.

Ferrière,

L’ escola activa, Seminari de Pedagogia, psicologia, adolescència

La importància de l’adolescència de totes les etapes a través de les quals passen successivament els joves, l'adolescència és la menys coneguda i la més difícilment compresa. Mentre els estudis sobre la infància són innombrables i nombrosos, encara que un es limiti a considerar les obres serioses de psicologia experimental, els estudis sobre l’adolescència.