Doctor Eugeni d'Ors

Aquest text ens reflexa de com s’entén la pedagogia i de quina manera li podem donar un valor més racional i científic. Per aquesta raó, hi ha una pedagogia més empírica, és a dir, més experimental, que tingui un caràcter sentimental, guiada per la intuïció, un apropament a la natura.Hi ha una pedagogia més propera a l’ètica i a la psicologia, on no són tan les nocions sinó a l’assimilació de l’infant. Una actitud més transformadora, vull dir, que pensin per ells mateixos i ho relacionin amb el temari.

Aquests plantejaments, estan enfocats més cap al segle XX. Demostren  el nen ha de seguir un procés natural de desenvolupament evolutiu sense avançar-se artificialment. Aquesta educació, és més vista com una “ajuda” que es dona al nen perquè es realitzi bé l’activitat. Una pedagogia on el desenvolupament humà és possible gràcies a una interacció social, on la consciència és la construcció social i gràcies al llenguatge farà de mediador entre la consciència (pensament de l’esperit) i la ment. Cal dir també que està enfocat cap a un constructivisme on es construeix el coneixement de dalt a baix amb ajuda dels mestre, ja que, l’alumne va construint, va experimentant. Cal afegir un intercanvi més social de símbols i signes. El mestre havia de tenir un compromís en vers a l’infant. La meta que s’ha d’aconseguir serà a través de la intuïció per tal d’anar per el camí correcte, un individualisme més proper al món exterior, a la realitat.

Avui dia potser si que hi ha una pedagogia on el desenvolupament del nen es faci per el seu desenvolupament natural, evolutiu, tot té un procés. Encara segueix un interès del mestre per els seus alumnes però cal afegir que no tots es senten tan implicats per les raons que siguin. El que sí que cal remarcar, és que actualment, potser no hi ha tant experiment, no hi ha una aproximació a la natura, el fet d’observar, pensar, per dir-ho d’alguna manera ho donem tot per fet, es treballa massa amb llibres teòrics sense fer pràctiques, i el fet d’experimentar resulta una activitat més seduïda pels infants, per tant considero que si fem una reflexió, hauríem d’aplicar més a les aules activitats d’experimentar, d’observar, comparar, pensar, relacionar i no estar tant per el que hi diu un llibre que pot ser és important però en les edat primàries s’hauria de treballar més d’altres àmbits.