Anys 30:
- Edouard Claparède, educació funcional, que funcioni amb l’infant, que es comuniqui. Pedagogia pràctica no només teòric. Creador de l’ institut de ciències de l’educació (psicologia evolutiva). Que es la intel·ligència? per aprendre, es posar en joc les possibilitats, adaptació al medi. Psicòleg coneixement científic de l’infant o educand ciència condicionant de l’educació per a nens i adults tot i que no utilitza els mateixos mètodes ni materials.
Educació funcional: educar d’una forma que triem les capacitats d’un nen per veure si ho entén.
Diferenciació de l’individu: no tots els alumnes són iguals. Depenent de l’entorn si els seus pares si han desenvolupat la psicomotricitat, si es relacionar, si llegeix o no.
La pedagogia basant-se en el estudi del nen::Rouseau.L’infant que tinguem davant.
La infància conjunt de possibilitats que no s’ha de frenar: (decroly)
Necessitat del ser humà investigar i treballar
Teoria del joc: Frobel. Els hi donava objecte perquè serveix d’estímul
Parts repetitives (multiplicar, dividir, aprendre la lletra)
- Henri Wallon, Filòsof, metge, polític, escriptor. Ho agafa tot, es molt llest. Fa el plantejament de l’acte al pensament de l’infant. Es centra en el desenvolupament social. El pensament es construeix socialment. Afectivitat, contacte físic, petons, abraçades etc. Ser biològic i social sense dualisme. Estudia la visió integral i no fragmentada. Va establir uns estadis de maduració:
· Impulsiu: Primer any, cap a l’olor de la mare, reconeix la seva veu, es mira a ell mateix, sense tenir l’entitat de sí mateix.
· Emocional: a partir de l’any inclou la veu la mirada, ja no tant motriu. La gelosia.
· Desen. Sensoriomotor: interacció amb objectes i espais.
· Projectiu i executant: 7 8 anys que col·lecciona pedres, que busca, investiga
· Personalisme: es fa poc a poc i ja te clara la seva identitat
· Personalitat polivalent: Cap a l’adolescència. Segons els estímuls que has rebut
· Adolescència en positiu: es construeix tota l’afectivitat.
Consistia en estudiar las condiciones materiales del desarrollo del niño, condiciones tanto orgànicas como sociales.
- Lev Semianotivx Vigotski, Pensament i llenguatge. Tot aprenentatge humà està mediat per el llenguatge. Els que ens ajuda a créixer i fer el suport és el llenguatge. Tot el que es verbalitza, amb l’acció estan sincronitzats, és perfecte. (símbols i signes)
Per ajudar identificar coses amb més facilitat.
Aquest desenv. possible per a interacció social. La consciència és construcció social.
Constructivisme : Es construeix el coneixement d’abaix a dalt, amb ajuda del professor. L’alumne va construint, va experimentat.
zona de desenv. pròxim : Capacitat de Maria Montesori. Un nomes pot aprendre amb ajuda. Segon, quan un es autònom ja ha adquirit autonomia i es capaç de trobar-ho ella mateix. Per últim saber-ho y aprendre a ensenyar.
Precursor de la neuropsicologia. Explicar per exemple un conte només oral sense imatges sense el llibre per a que ells es facin la pel·lícula. Després ja li podem ensenyar el llibre.
-Piaget: Desenvolupament biològic, el comportament de com s’adquireix el desenvolupament. Aportació a l’epistemologia genètica: coneixement d’una base genètica. Tant com si es un nen nascut a espanya, china, etc. Com a esser humà indep. De la cultura podrà desenv. el comportament. Hi ha uns passos que són iguals, però si depèn segons la estimulació rebuda. Primer es l’acció desprès el llenguatge i si l’adult o combina millor. Segons ells primer l’acció prèvia al llenguatge.
Estadis evolutius:
· Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.
· Preoperatori (joc simbòlic)
· Operacions concretes: Observació, causalitat, ordenació (que es abans i que es desprès com el cuc de seda tot el seu procés). Primària: estudiarem un amfibi, coses concretes no tot perquè no pot entendre.
· Operacions formals: Generalització, conceptualització. (secundària) el concepte no es dona cadascun arriba al concepte com pot. Generalització d’experiències concretes i qui arribi qui pot.
- Eduard Spranger: Dimensió espiritual de la naturalesa humana amb una relació escola i cultura una part teòrica i temàtica. La pedagogia ha de ser humanística.(gent molt respectius a altres cultures)
El humà es biològic, psicològic es un ESPERIT. Concepció d’una antropologia tripartita. El cos es de cadascun però l’ànima la compartim. Ciències de la natura: expliquen fenòmens.
Ciències de l’esperit expliquen les nostres vivències, comprendre vivències
Pedagogia de la cultura. L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió.
- Rudolf steiner: Pasa de la saviesa de deu a la antrosofia més religiosos . Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades (espiritual) de l'ànima. Educació estètica. creació artística, relats mítics, simbòlics, màgics, contemplació de la natura. Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal, dues hores, no més taller, art, hort...molt joc motriu a la natura
Eurítmia, instrument musical, rituals interioritzadors, calmosos, defugen la música enregistrada, els ordinadors.
Eurítmia, instrument musical, rituals interioritzadors, calmosos, defugen la música enregistrada, els ordinadors.
- Georg Kershensteiner
Professor de matemàtiques i físca, doctor en ciències. Educació social, més enfocada cívica / treball. L'educador ha de transmetre emoció. Direcció d'una sola escola de treball per a adolescents joves aprenents. La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
- Makarenko: professor sense famílies, orfes, centre per a delinqüents juvenils. Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves. Propugna la col·lectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d'aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l'home transforma la natura: cadascú aporta els seus valors personals a la col·lectivitat i els comparteix; la col·lectivitat i el treball socialitzen l'individu. La norma constant de Makarenko fou exigir de l'home el màxim possible, però respectar-lo també al màxim.
- Célestin Freinet et Élise: mestre, pedagog que va pensar i que són inventors. Va introduir teories pedagògiques obersvar els mitjans i usos cerebrals. Han d’aconseguir enganxar-nos en un coneixement pedagògic. El mestre ha de “seduir” als alumnes, i els ha de ensenyar.
Ella es creativa artística, mestre i ell més pedagògic van fer un fusió. Li van portar a una altre poble a causa d’una inspecció per rumors del poble. Expedient i van deixar l’escola i ells que eren mestres d’ensenyament públic van deixar de banda el canvi que els hi van proporcionar, i li van fer trasllat de destí. Van fer una escola popular, privada, amb la voluntat que hi anés tothom més tard la van passar a ser pública. Pedagogia molt elaborada. Freinet es va oposar a l’ensenyament universitari. L’any 20 amb 24 anys torna ferit de la guerra, fa una llicenciatura i es fa professor de filosofia, vull ser mestre d’escola voluntàriament tenint menys capacitat pulmonar a causa de la guerra. Per un problema físic va inventar un sistema per no parlar tant a classe. Home pacifista. Moment en que es pensa que l’educació ha de salvar a la humanitat.
Ho feia amb grups més reduïts amb observacions del medi natural i després passar-ho a escrit el que han observat.
Introduir la impremta a l’escola, feien un text escollit per la classe, després s’imprimia i feia una còpia per a tota la classe. El nen es podia portar el text a casa imprès com un diari.
Text lliure (de temps i de tema) van començar amb mètodes més naturals, els nens sobre els dos anys parlen però desprès hi ha nens que escriure o llegir no ho poden fer de forma natural, perquè? Ells van intentar que els nens sàpiguen escriure o a llegir de manera natural. Ex. Un nen veu un ocell mort quan arriba a classe ho dibuixa, li explica a la mestra, això es un ocell mort i la mestra ho copia, quan arriba a casa el nen...
el nen dibuixa, la mestra escriu el que pensen i els nens ho han de copiar. Una manera “natural” d’aprendre a llegir i a escriure, fent una cosa que els hi agrada.
No va tractar només aspectes didàctics sinó socials, feia assemblees de classe, com aquesta noia m’ha ajudat a fer aquest text, entre d’altres.
Fem nosaltres el llibre a partir de la vida que veiem. La fotografia, amb una càmera els nens feien fotos per il·lustrar els seus projectes.
El cinema es feia per buscar una pel·lícula adient al tema tractat.
La radio van introduir a les escoles. Tenia funció terapèutiques.
Electròfon, va introduir la música a les cançons.
Maquines d’instrucció, fet en una capsa de paper amb un rodillo...per qüestions aritmètiques, problemes i d’ortografia.
Diversificar l’ensenyament. Mentre uns nens fan una cosa fer un altre cosa amb una altre persona.
Correspondència escolar: amb altres llocs, d’altres ciutats, d’altres escoles s’enviaven correspondència. S’enviaven informació de l’escola.
correu Electronic des de 1992. (a Catalunya)
Va acabar amb els llibres de text. Va crear una biblioteca amb fulletons. Avui dia s’utilitzen massa llibres de text.
Defensió declaradament política. Consciencia ètica, cultura i consciencia social.
A més va a ser expulsat del partit comunista, home de consciencia social i política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario