TEMA 3 - SISTEMA ESCOLAR I PEDAGOGIA A ESPAÑA I A CATALUNYA

Uniformidad / Gratuidad / Libertad de enseñanza

Ley Moyano de 1857

Estructura del sistema escolar, copiando el modelo francés.

La primaria era hasta los 10 años. Era gratuita pero el bachillerato era un don “titulo”. Principios según gobiernos conservadores: progresistas y conservadores es decir la derecha.

Los maestros particulares querían gratuidad para los pobres. Para los más desastrados.7 Obligatorariedad: Se obliga hasta una edad a estudiar.

Libertad de cátedra

Constitución monárquica.

Reforma social y cultural de España
a tavés de la formación científica y cultural.

Francisco Giner de los Rios:

Lo sacaron de la universidad en 1870, un gobierno de más de derechas. Se juntaron para tener una alternativa una instutición de enseñanza. Crearon una universidad.  Pudieron ir influyendo en la sociedad. Estubo en Alemania se hizo el primer progreso de la educación.

Manuel Bartolome:

Impuso la residencia universitarios. Si venían de pueblos pequeñitos. Más que  una residéncia para dormir y comer era para conocer una cultura, leer. Reforma de las escuelas normales (se modifico la normativa para los maestros)

Escuela superior del Magisterio de profesores e inspectores.  (para ser maestros de maestros o inspectores.

Lorenzo Luzuriaga.

Misiones pedagógicas: iban por los pueblos a misiones que enseñaban cuentos poemas, cine. Divulgan cultura, textos pedagógicos, revista de padagogia, como debía enseñarse científicamente y culturalmente.

La Renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)

Joan Bardina: Va crear una escola per a mestres que sortien tan mal preparats ja que no havien tingut ocasió d’estudiar. Es va endeutar i no el van ajudar. Va haver de tancar l’escola.

Pau vila: mestre que va fer l’escola Horaciana (en llatí) dibuix, pintura era molt creativa.

Rosa Sensat: Directora de l’escola del bosc. Era del Masnou quan va a acabar de mestre se’n va anar a Madrid a l’escola superior per a fer mestre de Mestres. Va parlar amb unes dones i els hi va explicar que també tenien drets no nomes deures.

Artur Martorell, formador de Mestres (1894-1967)

Els objectius de la fundació són:

• Contribuir a la formació, perfeccionament i actualització dels professionals de l’educació i ensenyament

• Ajudar els mestres i altres professionals de l’educació, que treballen per a la renovació de l’escola

• Ajudar les associacions, organismes i altres entitats que treballen per la millora de l’educació

• Fomenta l’estudi i la investigació dels temes relacionats amb l’educació i els seus problemes, en tots els seus nivells.

La Fundació ha agafat el nom d’Artur Martorell en homenatge a aquest mestre i administrador de l’educació a l’Ajuntament de Barcelona en l’època de la República i a la postguerra, i amb ell, a tots els mestres i educadors del seu temps que van construir un sistema excel·lent a Catalunya. Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública. La renovació pedagògica impulsada a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle passat no hauria estat possible sense la valuosa aportació d’Artur Martorell, Alexandre Galí, Pau Vila, Angeleta Ferrer i altres d’aquells mestres que van voler traspassar a les noves generacions aquella extraordinària tradició pedagògica interrompuda pel franquisme.

Artur Martorell fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Tot seguit exposem una breu ressenya dels aspectes més importants de la seva biografia.

Eladi Homs

Eladi Homs Zimmer és un polític i escolta català, fill d'Eladi Homs i Oller. Antic deixeble de mossèn Antoni Batlle, el 1954 es va establir a Mallorca i fou el fundador del Moviment Escolta de Mallorca el 1956 amb la seva esposa Maria Ferret, en crear la Secció Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana. El 1958 la seva esposa creà el primer grup femení amb l'Agrupament Reina Costança. Això suposa el trencament amb els models educatius que eren habituals en aquells moments al món escolar i a les organitzacions juvenils franquistes, com ara l'anomenat Frente de Juventudes.

El 1997 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement de la tasca desenvolupada en els ambients juvenils catòlics de la postguerra, per la seva labor de formació dels joves, ensenyant a estimar la natura, la terra, sense haver de renunciar als orígens, a També fou inspirador i director de les primeres escoles d'estiu (1914-16) i secretari i vocal tècnic del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona; fou un actiu introductor i divulgador del mètode Montessori. Durant la República fou secretari del Butlletí dels Mestres. Col·laborà, entre d'altres publicacions, a La Cataluña (1908-10), La Veu de Catalunya (1913-16), La Mainada (1921-23) i València (1913-14).

lAlexandre Galí

Sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 hom li encarregà la direcció de l'Escola Vallparadís de Terrassa, i el 1915 començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23). Al mateix temps organitzà les escoles d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirigí els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fundà i dirigí el "Butlletí dels Mestres" (1922) i publicà nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissió tècnica de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana   (1922-69).

El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada escola Montessori, l'escola Blanquerna (1924-39), on es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928). Participà en el Primer Congrés de Bilingüisme (Luxemburg, 1928) i en el Congrés Internacional de l'Educació Nova de Niça (1932). Proclamada la Segona República, fou nomenat secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i després del juliol del 1936 hom li confià el negociat de llengua catalana i, més tard, la càtedra de metodologia de l'ensenyament del llenguatge a la Universitat de Barcelona. El 1939 s'exilià a Tolosa, on residí fins el 1943. A partir del 1955 mantingué continuats contactes amb els mestres que portaren a terme un nou moviment de renovació pedagògica a Catalunya.

Ferrière,

L’ escola activa, Seminari de Pedagogia, psicologia, adolescència

La importància de l’adolescència de totes les etapes a través de les quals passen successivament els joves, l'adolescència és la menys coneguda i la més difícilment compresa. Mentre els estudis sobre la infància són innombrables i nombrosos, encara que un es limiti a considerar les obres serioses de psicologia experimental, els estudis sobre l’adolescència.