TEMA 7- ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL

SOCIETAT TECNOLÒGICA, D'INFORMACIÓ DIGITAL DE MASSES DE CONSUM I DE DIVERSITATS CULTURAL I DE SENTIT.

INTRODUCCIÓ

Avui dia tothom pertany a l'àrea digital; les noves tecnologies, per tant ha hagut un canvi, una evolució en la societat. Tot esta organitzat amb tecnologia en la nova era. Un clar exemple en la societat d'avui en dia són els aeroports, tot i que estan volant d'un destí cap a un altre hi ha uns mecanismes que ens diuen el que trigaran en arribar a l'aeroport, per tant tot esta programat tecnologicament.

Malgrat la crisi que estem patint avui dia, s'ofereixen diferents productes o serveis per a comprar i vendre, és el que anomenem societat de masses i de consum. Això ens portarà a una societat completament CAPITALISTA.

Finalment pel que fa a la diversitat cultural, ja sigui per els diferents colors de la pell en funció del territori on visquis, les diferents llengües que hi ha arreu del món.

Pel que fa al sentit, es referix al sentit de la vida, ja sigui àmbit religiós o no, un sentit més democràctic on tothom té els seus propis pensaments, valors, entre d'altres.

1. Aldea global i mitjans de comunicació de masses

Marshall MacLuhan: "El mitjà és el missatge"

Va ser un fundador dels estudis sobre els mitjans de comunicació. Durant els anys 60 i 70 va fundar l'aldea global un terme que va servir per a descriure les comunicacions que poden mantenir la humanitat a escala global gràcies a aquests medis de comunicació.

Marshall tracta, entre d'altres:

•  El aula sin muros (1964)

 Fa referència a que no s'aprèn tot dins de l'aula o de l'escola sinó que s'aprèn molt per tot    arreu. Avui dia les noves teconologies són utilitzades com a insutrment per als docents ja sigui les pissarres digitals, els ordinadors, etc. Cal dir que hi ha molta informació que la rebem a través de la premsa, les pel·lícules, la televisió, la ràdio i l'internet són majors que la instrucció i els textos de l'escola, per tant el fet d'utilitzar llibres a les aules cada vegada hi ha menys per tant l'ensenyament ha derrocat els propis murs.

L'escola oberta va més enllà dels murs amb un contacte amb la nova tecnologia.

• La Galaxia Gutemberg (1969).

Per a Marshall el fet de l'invent de la impremta no només es basa en escriure o llegir, sinó saber veure la realitat i que hi ha situacions que són inacceptables com la gent torturada, el maltractament infantil, etc.

Cal dir que la impremta va fer necessària la lecutra i les escoles van decidir crear-les per a ensenyar a llegir, escriure, comptar.

• Aldea global (1979)

Per últim pel que fa a l'aldea global es referix a que no existeixen tribus d'origen, sense fronteres entre països, tots som iguals i estem barrejats. Per tant ens fa reflexionar de que al món no hi ha fronteres sinó que reben una informació a tot el planeta incloses les emociones i on engloba tot el canvi envers la civilització. Es diferencien en tres estats: Tribal, destribalitzat, retribalitzat.

2. Educació i mitjans de comunicació de masses

A través de les religions es manaven normes per tot (com rentar-se, com comportar-se, etc.). Es fonamenta el capitalisme.

En el procés d'homonització hi ha una funció més global, més centrart en el procés de la humanitat.

Cal dir que en tot aquest procés hi ha un mètode analògic, és a dir, comparar una cosa amb l'altre, en general la semblança que s'observa.

 A partir d'aquí es va observar el següent:

Durant el S. V a.c, la cultura es va separant de la religió i esta enfocat cap a una funció al coneixement, és a dir, la cultura pot donar un alt nivell de coneixement.  

Cap al S. XVII (pensament de Comenius) tot i que ell era religiós, explica que un s'ha de formar, aprendre llengües a llegir, independentment de la religió que tingui cadascun. A través de l'educació, poder arribar a la formació i després d'un bon procès d'aprenentatge es pot obtenir la formació.

Ja en el S. XX, amb la comunicació amb la resta, gràcies a l'aparició de la ràdio, la televisió i la resta de mitjans de comunicació ha anant evoluionant. Necessitem fer les dues coses, tant la cultura com l'educació però sense deixar de banda la comunicació. La gent pot sentir, escoltar tot el que passava a través de la ràdio, les guerres i en general, totes les notícies. Començaven per la ràdio, van passar amb la televisió i després el cinema. Per tant es pot apreciar un gran canvi, una evolució.

La informació que ens aporta tots aquests mitjans de comunicació si es té una formació aportarà coneixement.  Per exemple veure la televisió. Segons el teu coneixement t'aportarà més o menys informació. Per tant si observem el gràfic d'amunt podem apreciar com tot està relacionat tant la informació, com la formació i el coneixement.

Cal dir que cadascun ha d'entendre el sentit de la vida, ha de trobar la seva saviesa.

Existeixen tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relacions (contacte amb l'exterior). Tot això en els animals unicel·lulars es dóna tot junt. Unicel·lulars fa referència a que estan constituïts per una sola cèl·lula. Per tant amb relació respecta el gràfic anteriorment explicat seria:

Cultura    =     nutrició

Eudcació  =     respiració

Comunicació =  relació                                 

Per tant si tenim una formació adquirida, tota la informació que ens arribi aportarà un coneixement.                                                             

No hem de deixar de banda d’altres aspectos com la semiótica, que estudia el sistema de signes relacionat amb el llenguatge i la mediologia estudia com es transmet el significat, tenint en compte la cultura, el coneixement.

LES TRES FUNCIONS SOCIALS ESPECIALITZADES

Régis Debray va ser un filòsof i escriptor francès (1940) provinent d'una família burgesa adinerada. Es va doctorar en la escola Superior i on més tard impartiria classes. Fou un seguidor del marxisme i amic de Fidel Castro i Ernesto Che Guevara.

La seva primera obra va ser "Revolució en la revolució". A partir de les tres primeres van ser en defensa dels grups guerrillers, als quals va aconsellar que s'integressin en la classe camperola. Aquest pensament va ser un model per als marxistes i esquerrans de l'època.

En aquesta època va començar la seva carrera política en el Partit Socialista francès i va ser nomenat assessor de polítiques exteriors per al Tercer Món.

Régis Debray  finalment va decidir allunyar-se de la política definitivament per les diferències ideològiques que mantenia amb l’ex president François Mitterrand i va marxar del país.

A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar en l'elaboració d'una teoria general sobre la transmissió cultural i dels mitjans de comunicació, per tant més relacionat amb la mediología).

MEDIACIÓ EDUCADORA

Pel que fa les bases científiques a la pedagogia de la mediació educadora, s’entén com un procés mitificador de masses, és a dir, tothom parla d’allò mateix. Com per exemple el jugador del Barça el Messi tothom l'idealitza.

• Percepció denotativa, fa referència allò que et presenten amb imatges per exemple i segons com es presenta el tema es dóna una percepció diferent, ja que, la mateixa informació es pot donar amb unes denotacions ( a favor o en contra) que fan canviar el context totalment.

• Sensació connotativa, es refereix a la part que entra per via emotiva, la racional i aquesta serà connotativa, ja que, és aquell conjunt de significats que els associem en funció de la nostra percepció, per tant dependrà de la persona.
• Expressió estereotip, és aquella que reprodueix les coses sense premeditació, és a dir, sense pensar. Amb l’estereotip personal i amb unes sensacions concretes, per tant seran aquelles que “enganxen”.

 

PROCÉS EDUCADOR DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES

 Com es pot apreciar al dibuix tot el procés de la comunicació de masses hi ha la percepció, la sensació i l’expressió.

 

Podem trobar dos relacions un és de tipus emotiu i l’altre compartida, és a dir, tothom ha d’explicar el que sent amb una expressió, ja que es tracta d’una cosa emotiva i tots tenim dret a opinar coses diferents.

Pel que fa la raó crítica, introdueix raonament i segons si es comparteix valors culturals, socials etc. Per tant aportarà informació. Com per exemple fer una cosa molt provocativa retirar-la i desprès té més èxit com els videoclips.

I pel que fa l’expressió creativa  segons la percepció i sensació cridarà o no l’atenció com l’exemple de “Hola, soy Edu feliz Navidad”.

CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR: SEYMOUR PAPERT

Seymour Papert fou un pioner de la intel·ligència artificial. Va ser un científic, matemàtic i educador. Va treballar durant 4 anys amb Piaget.

Seymour va establir el construccionisme a partir del constructivisme de Piaget i gràcies aquest concepte va inventar el desenvolupament del llenguatge de programació Logo (1968).

Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació amb ordinadors i d’aquesta manera construir els seus coneixements.

Aquesta eina s’utilitza per al desenvolupament de les matemàtiques i arrel d’aquí va construir la Tortuga de logo” , d’aquesta manera els infants puguin resoldre els seus dubtes, per tant va ser i és una proposta intel·ligent per a un bon desenvolupament i que fa que sigui molt interessant per als infants i alhora activitat tant personal i treball en equip.

 

Com ja sabem i fent referència als aspectes anteriors construccionisme no té el mateix significant que el constructivisme. El constructivisme afirma el coneixement de totes les coses com un procés mental de l’individu i que va desenvolupant de manera que va obtenint informació i alhora interactua amb el seu entorn, per tant és l’estructura mental individual a causa de d’aquesta interacció amb el mitjà.

I pel que fa al construccionisme de Seymour Papert destaca la importància de l’acció, és a dir, allò més important i per a que es produeixi l’aprenentatge, el coneixement ha de ser construït per l’infant i que aprèn a través de l’acció i per tant no simplement es pot transmetre.

En definitiva es pot jugar, experimentar, fer enginyeria, interactuar amb l’infant d’una manera participativa i autònoma.

 


 

CONSTRUIR L'APRENENTATGE PERSONAL, NO ACUMULAR DADES

 

Gran preocupació resultats escolars. Treballem que tot alumne tingui un interes personal (eduard clapered) un coneixement de si mateix.

Primerament un infant ha de tenir un interès personal i estigui motivat, per tant per a poder arribar al segon nivell el rendiment personal ha d’haver una motivació aportant una funcionalitat que capti l’atenció. El rendiment personal aporta més exigència per tant una eficiència. Si es dóna un interès i un rendiment personal adequat podrà arribar al tercer nivell, el nivell d’aprenentatge.

Com ja sabem, això requereix un esforç per part de l’infant i que aquest ho ha de fer d’una manera autònoma. I per finalitzar el quart nivell creativitat d’aprenentatge, aquesta última té com a objectiu provocar un entusiasme a l’infant i que servirà per a concloure la construcció de l’aprenentatge personal.


El rendiment personal. Aquest té més exigència i si fa el màxim de les seves possibilitats podra arribar a un nivell d'aprenentatge, requerix un esforç per part de l'infant però aquest ha de sortir sol, per ell mateix i no separar per nivells fins on arribi.

 

PEDAGOGIA NARRATIVA. D’HOMER A TOLSTOI: Kieran Egan

León Tolstoi va ser un (1828) novel·lista rus àmpliament considerat com un dels més grans escriptors d'occident i de la literatura mundial va ser pensador social i moral, dedicat a la narrativa realista.

Després de veure la contradicció de la seva vida quotidiana amb la seva ideologia, Tolsti va decidir deixar els luxes i barrejar-se amb els camperols , on ell va viure des de que era petit. Va fundar en el llogaret una escola per als fills dels camperols i es va fer el seu professor, autor i editor dels llibres de text que estudiaven. Impartia mòduls de gimnàstica i preferia el jardí per fer classes. Va crear per a això una pedagogia llibertària els principis de la qual instruïen en el respecte a ells mateixos i als seus semblants.

Aportació de tres velles idees:

-       Socialització (Homer)

-       Veritat (Platon)

-       Naturalisme (Rousseau)

I una idea nova:

-      Recapitulació (Vigotski)

Kieran Egan

Professor de ciències i de l’educació va introduir la lectura narrativa a l’educació, relats per a motivar el gust per la ciència. El que pretenia era un aprenentatge amb el cos, sensibilitat motriu.

Va introduir la lectura narrativa i relats per motivar el gust per la ciència. La ciència comença amb fórmules molt grans. Una manera seria a la classe, el laboratori o com aquest tema la narrativa explicant-ho.

Per Kieran cada vegada s’aprèn les paraules a partir de les imatges. Lo important per tant, serà imaginar imatges i aquesta transformació ens facilitarà per a transmetre la pel·lícula i o traspassar-ho en paraules. Per llegir, s’ha d’imaginar i els infants s’han de ficar en el paper.

Un exemple seria si dibuixem un cotxe i escrivim cotxe, quan veiem per escrit aquesta paraula veurem el dibuix mentalment, per tant alhora d’explicar un conte o de llegir s’ha d’arribar a una imaginació i que els infants es facin la pel·lícula quan estan llegint.

Hi ha dos estils de lectura, la fantasia i la vivencial. Potser a un infant que no té suficient nivell o no li agrada la fantasia prefereix una història més vivencial “més real”.

 Aquestes lectures també poden ser curtes o llargues en funció de l’edat de l’infant, ja que, si li donem un text per exemple massa llarg i no correspon a la seva edat potser perdrà el fil de l’historia i necessitarà dedicar-hi més de tes o quatre dies.

En definitiva hem de trobar una flexibilitat en diferents estils de lectura i mica en mica fer lectures més llargues, i d’aquesta manera que entengui el que està llegint sense tornar a començar.

Partint d’aquesta base Kieran explica comprensió al llarg de la vida, primer es compren la vida per el cos (Piaget, Vigotski) aprenentatge amb el cos, sensibilitat motriu.

Les concepcions es divideixen en:

1. Mítica: L’infant depenent del que vegi a la televisió pot tenir idees diferents i es pot sentir desorientat. Per aquesta raó es trenca la consciència mítica, perquè el que diguin els pares o els mestres esta ben, ja que protegeixen. Veure la televisió sols pot crear modelatge inadequat com per exemple els dibuixos Chin Chan. El nen per tant ha de tenir aquesta confiança mítica amb els adults i de mostrar que li ajudem i li ensenyem.
2. Romàntica. Centrar més cap als 11 o 12 anys. S’ha de tenir una idea romàntica, ajuda a viure i fa créixer. Per tant hem de fomentar el romanticisme ja sigui a partir de pel·lícules, històries, etc.  
3. Filosòfica: Part que et fa sortir de la romàntica però que et porta a les teories, a l’aprenentatge. Engloba tot el debat del coneixement, una passió per viatjar, com per exemple a Grècia no fer circuit, sinó veure la part pobre i rica i veure com viu la gent, per tant aprendre coses noves.
4. Irònica i somàtica: Centra més cap als 40 i 50 anys. Si no tenim una certa ironia podem arribar a tenir una depressió, per tant s’ha d’evitar aquestes situacions