TEMA 8- PENSAMENT CONTEMPORANI (Paradigmes científics i corrents filosòfics)

Paradigmes Científics

Un paradigma és un <<exemple>> o <<model>>. En l'àmbit científic, religiós o en un altre context epistemològic és utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories, és a dir, la forma de visualitzar i interpretar els diferents conceptes, esquemes del comportament en totes les etapes de la humanitat des de la vessant psicològica i filosòfica i que influeix en el desenvolupament de les diferents societats.

 
Aquest concepte també avarca l’àmbit de la psicologia referint-se a accepcions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.  

En definitiva els paradigmes ens porten a una globalització, és a dir, des de lo local s’ha de veure la globalitat i viceversa i la epistolmologia ens aporta un coneixement de les diferents cultures. Per tant hi ha una llibertat de paraula (pensament) i el paradigma serà el model que ajuda a entendre’l.

 

Els paradigmes científics són:

 

·         Racional-positivista orientat als resultats
     Hi ha aspectes que si que es poden aprendre amb precisió (per exemple el dia concret que comencen les estacions) però això no et dona sentit a la vida sinó hem de tenir una percepció de la vida, de la realitat i hem de ser conscients.

 

·         Hermenèutic interpretatiu, de la realitat subjectiva.
      Existeix tota una dimensió interpretativa, ja que, segons el que percep cada persona com per exemple la temperatura, si fa 28º la sensació de més calor a més fred cada individu o interpretarà en funció del dia i ho pot apreciar d’una manera o d’una altre, per tant pot  ser tant objectiva com subjectiva. Un llibre antic es pot interpretar diferent avui que anteriorment.  

·         Sociocrític, orientat al canvi social: no estan en contra de l’interpretatiu, el que es vol son models per al canvi social, per tant més enfocat cap al canvi social, transformar la societat.

 

·         Emergent o de la complexitat: un altre paradigma que comença a sortir. L’educació permet que els fills dels treballadors puguin anar a la universitat i puguin estudiar. No es pot arribar a aquest paradigma sinó hi  ha experiència i entendre la diversitat de la religió, cultural, etc.

CORRENTS FILOSÓFICS

De la modernitat a la postmodernitat

 Viure el present, amb un sentit de pau. Hem de ser capaços  d’imaginar partir de les imatges gràcies a la creativitat humana.

Neoliberalisme, utilitarisme, ecologia, sostenibilitat:

 L’ utilitarisme beneficia a tots i el neoliberalisme mira per el bé de cadascú.

Pel que fa als conceptes ecològics no només és ciència sinó una opció per al manteniment de la societat. 

Comunitarisme, feminisme:

El feminisme s’ha contraposat al masclisme, època de doctrina on les dones han sigut esclaves. Hem de trobar la igualtat entre aquests dos conceptes i de perquè, com,  hem de viure cadascun.

PERSONA I SOCIETAT

 

Hem de tenir consciència de que ha d’haver una cosmovisió, un sentit de la vida, és a dir, a qui i com eduquem per tant hem de deixar obertes les finalitats de la vida.

És evident que hi ha una diversitat de religions però també acceptant la laïcitat. Pel que fa a la secularitat és acceptar els principis del il·lustrats, acceptant a  cadascun i que cada un tingui els seus valors, has de fer ben fetes les coses de cada dia, les relacions amb les persones que vius

I respecte al Consum/consumisme, la persona es mou segons el consum i tenint en compte que vivim en una societat que estem marcats per el consumisme pel fet de ser una societat capitalista, per tant comprem en funció de tot allò que necessitem.