TEMA 13- Centres amb sistema pedagògic propi

Cada centre ha de ser un sistema. La institució escolar, aquella on hi ha uns valors compartits.
La institució escolar és una realització pedagògica amb:

·         Bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), però la pedagogia no és explicar sinó tot el que comporta el disseny, inventar el sistema, diríem com l’escola de Freinet. Els pedagogs han de ser inventors!

·         Ha de ser una intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)

·         Organització comú (administració, economia, gestió de personal.

Sistema amb consistència interna i adequació externa (aprenem una cosa però desprès ens hem de habituar al context on es realitza).

Lo important és que el sistema encaixi amb tot el que comporta.

Cal que tinguem presents:

·         aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX, està bé però sempre tenint en compte l’actualitat.

·          marc de la política i legislació en una societat. Hi ha moltes lleis però l’infant ha de ser escoltat, valorat, però també  l’hem d’exigir.

·         necessitats generals dels ciutadans. No trobem la manera d’una necessitat en general sinó que cadascun va a la seva.

·         necessitats particulars de grups socials o d'alumnes. Immigració, ètnia gitana.

Tot aquest apartat és el que fins ara hem anat veient.

Convé tenir un model mental clar, es a dir, exactament el que volem fer.
Un model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural. Sortir fora de l’escola, experimentar, observar.  

Les comunitats d’aprenentatge

Com a projecte el que pretén és la transformació de l’entorn ja que vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i líquida, molt canvis.

Es tracta d’implicar a l’entorn, a les famílies perquè millorin aquestes, les escoles i el barri. Ex. Baixes expectatives socials.

L’objectiu és que tots els nens tinguin èxit vinguin don vinguin, tinguin la realitat que tingui i de com sigui.

Què és?

No nomes es centra en l’escola sinó és un projecte que intenta que mentre es transforma l’escola i el treball conjunt amb les famílies acabi transformant l’escola però també tot el barri, per així aconseguir l’èxit.

La participació no és fàcil, es una participació de presa de decisions conjunta, evidentment cadascun aporta els argument de la seva professió. Ex. Aportacions de millores a les classes o dir-nos coses de com fer les classes.

La participació cansa, perquè no pots fer sempre el que vols

La participació costa, perquè es una negació, perquè arribar a decisions conjuntes pot ser molt difícil. Haurem d’estar disposats a les diferents situacions i aprendre dels errors.

La participació no s’improvisa, s’ha de pensar, buscar els canals per a que tothom trobi el seu lloc, que les persones es sentin acollides per a que la participació sigui real i eficient.

Per tant és un projecte basat  en l'aprenentatge igualitari amb la participació i implicació de tota la comunitat (escola, familiars, alumnes, voluntaris, entitats...) per crear un espai d'educació integral, obert al territori, que fomenti els llaços entre els mateixos alumnes, entre l'escola i el seu entorn.

Projecte Educatiu Institucional  o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

·          Anàlisi de context: On som? 

·         Trets d'identitat : Qui som?

·          Finalitats i grans objectius: Què pretenem?

·          Estructura organitzativa: Com ens organitzem?

·          Funcionament efectiu: Com en va?

Tota escola té l’obligació de tenir un PEC, obert a tothom per a que ho tinguin a la seva disposició i no “amagats” com ho tenen molts centres. Ha de ser un projecte iniciatiu per al centre, és a dir, no ha de ser copiat per altres centres sinó propi.

Xarxes d’escoles lliures

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult/a per a cada 6 o 7 nens i nenes. Això no implica que un adult/a estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Ben al contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults/es, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

Explora sistemes pedagògics, aquests o d'altres. Observa que n'hi ha que expliquen el sistema o projecte.

L’escola Miquel Martí i Pol és una escola lliure, que sigui d’una manera més activa ja que  tot ho porten a la pràctica. Això provoca que cada alumne fomenti la seva autonomia, atenent a l’atenció a la diversitat, i així depenent del ritme de cadascun poden potenciar aprenentatges reflexius (Provinent de les pròpies experiències d’una manera individual, amb el suport de la mestra, com per exemple “som artistes”), funcionals ( que els coneixements que hagin adquirit els infants poder aplicar-ho en altres moments “som actrius i actors”,)  i de caràcter significatiu (Tot el que els infants aprenen ha de ser d’una manera que hi hagi una assimilació i no una memorització ja que no serveix per res). Tots tres conceptes van relacionats amb els ambients per a que d’aquesta manera es puguin potenciar. 

Els projectes d’escola serveixen per a que tota l’escola treballi un tema en comú, com per exemple van fer la Geganta Leonor, tots els cursos es barregen, hi participen les famílies per a la realització d’aquest projecte.

http://www.xtec.cat/escolamiquelmartipolbdv/

Programa “aprender en casa”

Ho recolza el Govern d'Argentina. S'accepta en els USA i en França.

 A Espanya s'identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens no escolaritzats... però cada vegada sembla més difícil, no avancem.

A España la escolarització és obligatòria (com ja he dit anteriorment) si no portes al teu fill, major de 6 anys, la inspecció et pot enviar a la policia a casa. Els polítics s’apropien del dret a la llibertat de l’educació lliurant-la-hi a l'Estat. . En canvi a Finlàndia l’escolarització no és obligatòria i l’aprenentatge es pot fer des de casa sense cap problema. Curiosament els informes realitzats segons el sistema finlandès, resulta ser el millor sistema educatiu.

Avui dia hi ha pares que no estan del tot conforme respecte el funcionament que tenen les escoles,  per aquesta raó, volen impartir l’ensenyament des de casa “homeschooling”. En el nostre país hi ha moltes famílies que ho practiquen però tot i que no està molt legalitzat no arriba a ser il·legal, i això comporta a que no hi hagi una resposta institucional envers a la societat.

L'Associació per la Lliure Educació agrupa a famílies i individus que creuen que l'educació en la llar és una opció responsable i adequada per als fills.

El que pretén aquesta associació és que a Espanya es tingui la mateixa legalitat de la qual gaudeix l'Educació en la Llar en altres països de la Unió Europea i d’Amèrica.

Es vol una educació en un ambient diferent envoltat d’iguals.

Vivim en una societat amb molts canvis sociològics on l’entorn ha perdut el seu paper de transmissor de valors, disciplina, moral. S’ha d’impartir una educació que permeti adquirir competències per a ser uns ciutadans responsables, en un món tant líquid i canviant. Hem de ser capaços de gestionar els conflictes personals, etc.

En definitiva ja sigui una educació impartida des de la llar, des de l’escola, sigui don sigui, ha de ser per a tothom, amb una equitat i una verdadera qualitat.